Creador de La Cultural. És dissenyador gràfic i té en marxa el despatx Amorfa, però cada mes dedica part del seu temps a preparar i editar una revista que recull una gran varietat d’actes.

> Demà inaugura una exposició al Hot Blues de les portades del primer any de la revista

Com va néixer la revista?

La idea la vaig tenir quan estava vivint a Escòcia; allà hi ha molta oferta cultural i molta tradició de fer música gratuïta als pubs i a Edimburg es recollia en un parell de guies. Al mateix moment, a través de Facebook, rebia moltes invitacions a esdeveniments que feien bars musicals i locals d’Igualada i veia que la ciutat es reactivava. Quan vaig tornar, vaig decidir impulsar la revista per recollir i promocionar tota aquesta oferta.

És un acte patriòtic?

Sóc igualadí, m’estimo molt Igualada, i faig això per posar-ho fàcil als igualadins que marxen fora a consumir cultura. A Igualada, molta gent diu que no s’hi fa res i no és cert. També hi ha els que es queixen del preu de les coses i després van a Barcelona i estan disposats a pagar el que sigui. Una solució anticrisi per viure tots millor és que els diners es quedin a Igualada i els moguem entre nosaltres.

Quants actes hi poden haver durant un mes?

Es pot arribar perfectament als 60 actes. Hi ha quantitat i qualitat. A la revista sempre miro de fer una selecció en funció del tipus de públic i local perquè tot segueixi una mateixa línia amb l’objectiu de crear un cercle molt enrotllat de moguda cultural. Hi pot haver des de concerts fins a tast de ginebres o vins, passant per recitals, conferències i exposicions.

La revista sempre recull activitats que organitzen espais privats, oi?

Sí, hi havia aquest buit i la gent anava una mica perduda perquè tot era a través del boca-orella o de Facebook. Hi ha una vintena de bars musicals i locals privats diversos que fan coses; és una oferta cultural creixent diferenciada de l’agenda municipal que edita l’Ajuntament, que com a administració ja compta amb els seus propis recursos per promocionar-se.

Les portades de la revista són molt originals.

A la portada sempre hi ha una foto, que fa el Marc Vila, de persones de la ciutat en un context o acció original. Cada mes n’hi ha un de diferent, és un reclam més perquè la gent agafi la revista i alhora es crea l’expectativa per veure qui la protagonitzarà el mes següent.

Com fas la distribució dels actes?

Enlloc de posar els actes per ordre de dia numèric, de l’1 al 31 de cada mes, ho faig per dies de la setmana, de dilluns a diumenge, perquè crec que és molt més fàcil de consultar, ja que normalment ens és més complicat recordar quin dia numèric som. Per entendre’ns, els dilluns hi ha les activitats de tots els dilluns del mes. El gruix d’actes comencen els dijous i s’allarguen els divendres i dissabtes.

Com valores el primer any de la revista?

He patit molt perquè al principi és dur i cal picar molta pedra per aconseguir anunciants, no per fer-me ric perquè no me’n faig, sinó per poder arribar a cobrir les despeses d’impressió, ja que del disseny ja m’he n’encarrego jo i hi dedico part de les meves hores. Vaig començar amb una edició de 4.000 exemplars i ara ho he rebaixat a 2.000 perquè he incorporat el codi QR i la gent la pot consultar a través dels telèfons mòbils.

Quants punts de distribució té?

Aproximadament la reparteixo a 60 locals del centre d’Igualada. També la porto als hotels de la ciutat i a la Teneria perquè la gent de fora puguin gaudir dels actes culturals de la ciutat. Quan jo vivia a Escòcia vaig agrair tenir-ho i espero que a ells també els pugui fer servei.

(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 11/05/12)