Pere Noguera: “Per pintar, primer cal saber dibuixar”

Foto Pere Noguera - Igualada - 4-5-12Pintor. Va començar als 9 anys i n’ha acabat fent la seva professió. A part de pintar, des de Pèl & Ploma també dóna classes i la botiga està especialitzada en tot tipus de material de belles arts.

> Acumula més de 1.000 premis en concursos i en un any pinta entre 200 i 300 quadres

Com es comença a pintar un quadre?

Primer cal tenir molt clar el tema que vols pintar, que t’agradi, que t’inspiri i saber quin enfoc li donaràs. Acte seguit, sobre la tela, cal dibuixar-lo una mica, fer uns traços amb carbó per marcar el que hi plasmaràs. Normalment, jo faig un tacat general i després el vaig perfilant, donant forma a allò que pinto.

Costa molt trobar el color?

S’aprèn amb la pràctica. Cal saber quins colors pots fer a partir de barrejar els colors bàsics que portes a la paleta. Sempre busco que siguin colors el màxim de naturals possibles i fidels a la realitat que estic pintant.

Quan es tarda a fer un quadre?

De mitjana unes 6 hores, tot i que a vegades amb 2 en tens prou i si el comences a tocar l’acabes espatllant.

Com definiria el seu estil?

Combino la pintura a l’oli amb l’aquarel·la amb un estil clàssic impressionista. Faig una pinzellada valenta, que es veu, tot fugint d’un estil fi i rococó. També jugo molt amb la llum i el contrast amb les ombres i pinto tan paisatges com retrats o bodegons.

Té alguns pintors que siguin els seus referents?

M’agraden molt Joaquim Mirt i Antonio López. Pel que fa als pintors més famosos i coneguts, els he estudiat tots i disfruto veient les seves obres, però considero que formen part del passat, ja.

És cara la pintura?

Els quadres poden valdre dels 100 euros als 3.000, depenent de la mida. Cal tenir en compte que és un treball totalment manual i que la gent valora.

Com va començar?

De pintar se n’aprèn molt amb la pràctica i també a base de veure exposicions i tenir una visió global de tots els estils que hi ha. A més, per aprendre a pintar cal saber dibuixar molt bé i tenir clars els conceptes de la proporció i la perspectiva. Jo vaig començar a fer-ho amb 9 anys a l’estudi del Joan Graells, que és un gran mestre i referent per gairebé tots els pintors d’Igualada, ja que la majoria hem passat per les seves mans. Ell era escrivent, però té una gran visió pel dibuix i la pintura.

Al principi vostè era publicista.

Sí, la pintura no l’he deixat mai però abans de convertir-la en la meva professió, tenia un estudi de publicitat des del qual, per exemple, vam fer els logotips de les motos Julius, el restaurant Munich o l’autoescola Poble Sec, a més de realitzar tot tipus de suports publicitaris. Teniem la seu a la Rambla i ja hi havíem obert una escola de dibuix i pintura. Al cap de 4 anys vam traslladar-nos al carrer de Santa Caterina i vam especialitzar-nos en la botiga i l’escola, deixant de banda el món de la publicitat.

Quin és el seu racó preferit d’Igualada per pintar?

Es pot pintar tot, qualsevol racó és aprofitable, però el que més m’agrada és la zona del Rec, tot i que ha canviat força els últims anys. També em decanto per la plaça de l’Ajuntament i les voltes i si haig de triar una cosa més moderna, em quedo ambla zona de l’avinguda de Barcelona.

Hi ha molta afició per la pintura a la ciutat?

Sí, hi ha diverses escoles que ensenyen a dibuixar i pintar i també l’Escola Municipal d’Art Gaspar Camps. Nosaltres tenim entre 80 i 90 alumnes de totes les edats i perfils: hi ha des dels que volen entrar a belles arts o en alguna acadèmia de Barcelona i vénen aquí per millorar el seu estil, nens i nenes a partir dels 5 anys que tenen habilitats i ho fan com una extraescolar, fins a les persones joves o grans que s’ho agafen com una activitat de lleure.

(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 04/05/12)


1 Comment

Deixa un comentari

Your email address will not be published.Required fields are marked *