Professora i traductora de rus. Va estudiar espanyol per ser professora de castellà a Rússia, però es va casar amb un igualadí i tot va canviar: des de finals de l’any 1997 ensenya rus aquí.

> Al setembre podria néixer un centre cultural eslau a Igualada

És difícil aprendre rus?

És un idioma ciríl·lic totalment diferent al les llengües llatines, tan per la gramàtica com pel so. Això no vol dir que sigui més difícil, però sí que necessita constància. Amb ganes, se n’aprèn: per exemple, tinc un alumne que amb 7 mesos de classes ja el llegeix i l’escriu perfectament i el parla bastant bé.

Té molts alumnes?

Cada curs una desena. Poden ser nens i nenes adoptats i que els seus pares volen que coneixin la seva llengua materna, fills de pares que han vingut d’allà com nois i noies d’Igualada mateix que els agrada i ho aprenen com una llengua més. Crec que és útil saber-lo; Rússia és una de les potències mundials i amb aquest idioma et pots moure per les 15 antigues repúbliques soviètiques on hi ha moltes fàbriques espanyoles que exporten i importen.

A Rússia va estudiar espanyol. Perquè?

M’agradava i de petita, al col·legi, ja l’estudiava. A la universitat vaig graduar-me en filologia hispànica. En aquella època estava molt de moda, hi havia molts professors que anaven a Cuba a aprendre’l i era més habitual aprendre francès, alemany o espanyol que no pas anglès. El meu objectiu era ser professora de castellà a Rússia, però al final ha sigut al revés: sóc professora de Rus a Catalunya.

Què va passar?

A part de donar classe de castellà en alguns col·legis de la meva ciutat, durant un any vaig treballar de traductora als Urals, a la Rússia central, on hi havia empreses espanyoles que hi muntavem fàbriques. Tot i que la majoria eren de curtits, ceràmica o paper, una d’elles era Agemac que venia de Vilanova del Camí i em vaig casar amb un dels seus responsables i vaig venir a viure a Igualada.

Hi ha molts russos a Igualada?

Hi ha russos però el que més hi ha és gent d’Ucraïna, on també parlen rús. De fet, amb una amiga que és de Bieolorússia estem estduiant la possibilitat de crear un centre cultural que englobi tota la cultura eslava a partir del setembre.

Som gaire diferents els catalans i els russos?

El caràcter és diferent, potser una mica més obert. Allà, pots anar a casa d’un amic o un veí sense avisar. Aquí tot és més oficial, no t’hi pots presentar encara que passis pel costat de casa seva. El que m’agrada de Catalunya, però, és que la gent fa molta més vida al carrer i surt a prendre alguna cosa als bars o a les terrasses. Allà això no és normal i es fa molta més vida a les cases. Una altra de les doferències és que a Rússia, si necessites diners els pots demanar prestats als familiars o amics i aquí això sembla un tema tabú.

Què troba a faltar de Rússia?

Sóc d’una ciutat que es diu Angarsk i té de 300.000 habitants, que a Rússia és una mida petita. Està a Sibèria al costat del llac Baikal i el que més trobo a faltar és la naturalesa, la neu i el clima: el canvi d’una estació a una altra allà es nota molt, és molt brusc. O fa molt ferd o fa molta calor. Aquí tot és més suau.

Com veu el seu país ara?

Mentre que aquí a Europa es parla de crisi, a Rússia passa al revés: el país està creixent i ara mateix és fort i amb futur. Després de la Perestroika l’economia va quedar força enfonsada, però els emprenedors i els joves han tirat endavant i ara es veuen els resultats amb una classe mitjana que cada vegada progressa més i l’estat inverteix molt en educació i polítiques socials. Per exemple, quan tens un fill et donen 3 anys de baixa maternal. Treballo per agències de traducció de Madrid i Barcelona i el que més faig és traduir cartes de restaurants o documents d’immobiliàries, això vol dir que els russos tenen diners, moltes vegades provinents dels negocis del gas o el petroli, i es mouen.

(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 13/07/12)