Anabel Ibáñez: “La calor és el nostre aliat”

Foto Anabel Ibáñez - Igualada 29-6-12Orxateria Donat. Són de Xixona (País Valencià) i la família es va traslladar a Igualada fa uns 60 anys on van regentar el Donat que era d’un tiet. És l’orxateria de referència a la ciutat i el 2014 farà el centenari.

> A l’estiu arriben a fer uns 10.000 litres d’orxata que venen per prendre al mateix moment o per emportar

Què té l’orxata que agrada tant?

La veritat és que no té cap secret, és un producte senzill però el fet de ser dolç potser li dóna aquesta capacitat d’atracció, hi ha qui ens demana que també en venguem a l’hivern! Perquè surti bona, l’únic que cal fer és saber combinar les dosis d’aigua, xufa i sucre que es necessiten. Nosaltres l’intentem fer el millor possible partint d’una xufa autèntica que es cull a Alboraia, a la província de València, i sempre mirem de no aigualir-la perquè així tingui molt sabor.

Quin és el procés per fer-la?

La xufa és un tubercle que neix sota terra i, per tant, quan es cull queda brut. Quan arriba a l’obrador li fem una rentada, el centrifuguem i el deixem en remull amb clor per matar totes les bacteries que pugui tenir. Després se li van fent més rentades i pot estar 2 hores i mitja rentant-se. Un cop ja està net, en menys d’una hora es fa l’orxata: la xufa es posa en una màquina que la tritura, l’amassa amb aigua, la filtra i treu el líquid per una banda i la pulpa per l’altra. Acte seguit es posa el líquid a una màquina que el refreda i el deixa a 0 graus per evitar qualsevol fermentació.

Vau aprendre l’ofici del pare, Àngel Ibáñez.

El meu pare, que va morir l’any passant i tothom coneixia com el “Che”, ens va ensenyar, juntament amb la mare, tot el que sabem a mi, el meu germà, el meu marit i la meva cunyada. Abans d’agafar el Donat ell ja havia voltat per moltes altres orxateries i als 9 anys jo ja em posava darrere el taulell a servir les primeres orxates.

Al Donat també vau inventar el barrejat, com va ser?

Va ser per casualitat. La meva mare sempre ha explicat que va ser un dia que, per equivocació, van abocar el cubell de la llimonada del granissat al de l’orxata i per no llençar-ho van decidir vendre-ho dient que era un “barrejat”. A la gent li va agradar i després de 50 anys encara en venem i ens quedem parats de la molta gent de fora que ve a demanar-nos-en.

També feu polos artesans.

Fem el polo d’orxata, el de llimona i ara hem començat a fer el de suc de taronja, que també té molta demanda. Tot el que és natural i fet de manera artesana té èxit i és el que crec que ens diferencia de la competència.

Al País Valencià l’orxata es pen amb fartons, que són?

És com un brioix que té forma de flauta i porta sucre; es suca a l’orxata i es menja. Allà és molt habitual prendre l’orxata d’aquesta manera, i de mica en mica a Catalunya, com a gran país consumidor d’orxata que és, també es va implantant.

Un estiu calorós és un estiu amb més vendes?

Sí, si fa calor la gent té més ganes de refrescar-se i, per tant, més ganes de veure orxata, granissat o menjar gelats. Però bé, si fa molta molta calor tampoc és bo perquè la gent es queda tancada a casa i no surt.

Com ho porteu això de treballar tot l’estiu?

La feina ens agrada però reconec que crema molt perquè ens lliga tot l’estiu i enlloc de poder anar a la piscina o a la platja hem de ser aquí. Les vacances les fem a l’hivern perquè l’estiu el dediquem a treballar, treballar i treballar: obrim des de finals d’abril fins a finals de setembre de dilluns a diumenge sense parar.

Veneu els productes típics de l’estiu com l’orxata, els gelats i els granissats, però a l’hivern teniu torrons.

Després de la temporada d’estiu deixem Igualada i baixem a Xixona on preparem els torrons per vendre a l’hivern. Pels voltants del Nadal tornem a obrir l’orxateria amb tots els torrons amb Denominació d’Origen de Xixona.

(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 29/06/12)


Deixa un comentari

Your email address will not be published.Required fields are marked *