Mercat de La Masuca. Amb un somriure d’orella a orella, com tots els paradistes, atén els clients des de la seva cansaladeria. A més, és la presidenta de l’Associació de Botiguers del Mercat.

> Va començar a treballar a la cansaladeria amb 13 anys

Què representa per vostè el mercat?

L’he viscut des de petita i em ve de família. El meu pare, quan el mercat era a la plaça de l’Ajuntament, hi venia fruita i després va obrir la cansaladeria que va traslladar aquí quan va obrir La Masuca el 1975. Des de ben jove vaig començar a treballar a la parada i quan ell es va jubilar la vaig agafar.

Què és el que més li agrada del mercat?

M’agrada molt pel tracte proper amb els clients i la mena de família que formem paradistes i clientela. A més, és molt alegre, parles amb molta gent i conviure és bonic i en un moment com l’actual ens faria falta fer-ho encara més: ens animem els uns amb els altres! I un dels millors moments és el de preparar la botiga cada matí tot col·locant els productes de manera que la parada faci goig.

Quines diferències hi ha amb els supermercats?

El mercat és un comerç de proximitat, el gènere ens el porten cada dia i és fresc. El tracte proper amb la gent permet que la venda sigui molt personalitzada i assessoris o aclareixis dubtes quan el client pregunta, a més de donar-li la quantitat exacta que vol de cada cosa. Cada paradista és un expert d’allò que ven i això fa que el comprador li tingui molta confiança. I l’altra diferència són els horaris, que pactem entre tots: obrim tots els matins de quarts de 8 a quarts de 2 i també les tardes dels dijous i divendres de 5 a 9.

El mercat és car?

No, hi ha gènere de tot tipus adaptat a qualsevol butxaca i hi ha producte barat i altre de més car, però comparant el preu-qualitat, moltes vegades ho tenim més barat que en qualsevol supermercat.

Quin és el perfil de gent que compra al mercat?

Normalment és gent gran, però cada cop més també ve gent jove que està casada i té criatures i a vegades també les porta perquè les pot deixar a la ludoteca del Mercat. El nombre de públic s’ha anat mantenint al llarg dels anys, si que hi va haver una pèrdua quan van obrir els supermercats, però ara la nostra clientela ja és fixa.

Cada parada ha de tenir una mica de màrqueting per atraure l’atenció del client, suposo.

En aquests moments som unes 50 parades i, és clar, cada una ha de lluitar per cridar l’atenció. Depèn de la zona on estiguis ubicat; per exemple, les parades de les entrades són les més cotitzades. Però sí que és veritat que cal buscar la manera, fer coses diferents, perquè la gent es miri i pari a la teva botiga. Ho vas aprenent amb el dia a dia.

Com és que la majoria dels paradistes són dones?

A Igualada hi ha moltes dones, però la veritat és que a altres mercats de Catalunya o fora de Catalunya hi ha més homes. Crec que una de les causes és que les dones, a Igualada, per tradició sempre han treballat molt i no s’han quedat a casa.

Quina trajectòria ha de seguir el mercat?

El mercat té futur, fa molts anys que existeix i no deixarà de ser-hi. Però ens hem d’anar adaptant als temps que vénen, canviar el xip, fer coses precuinades o que siguin fàcils de fer un cop s’arribi a casa i sobretot ser accessibles a través d’internet. Per exemple, ja fem encàrrecs per correu electrònic i també tenim Facebook i Twitter.

A més, també fan diverses activitats de promoció.

A part de celebrar totes les festes com carnaval o el dijous llarder amb activitats extres, cada mes organitzem algun sorteig pels clients. Si la gent sent a parlar del Mercat, saben que hi és, que estem vius i que fem coses.

(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 22/06/12)