Expert en emprenedoria. Assegura que Steve Jobs i Vicenç Ferrer són igual d’emprenedors perquè utilitzaren el mateix mètode: idea nova, acció i producte (tecnològic o solidari).
> L’igualadí diu que l’emprenedor ha de demanar infraestructures però sobretot fer coses
Un emprenedor neix o es fa?
Un emprenedor és una persona d’acció que pensa en satisfer necessitats no cobertes d’una nova manera. Pot ser que neixi en un entorn més procliu per fer-ho, i si no necessitarà trencar més barreres per buscar-se les oportunitats. Ha de tenir les idees i la capacitat per dur-les a terme: visió, passió, acció i solució.
S’ha d’estudiar?
Sense coneixements tècnics l’emprenedor pot triomfar, però ho faria basant-se en la seva intuïció. La formació és primordial; cal un mètode, un ordre, un pla de negoci i mil històries. No hi ha cap universitat d’emprenedors, però sí carreres que dónen una base de coneixements. Ara bé, l’esperit caldria fomentar-lo des de l’escola.
És més important l’actitud o la formació?
L’emprenedoria és la gestió de les actituds i la formació ho complementa. És molt important viure les teves idees amb passió i acció, t’han de fer tremolar. Una idea sense tot això no és res. Un emprenedor ha de saltar endavant i sortir de l’armari.
Hi ha qui té por a treure l’emprenedor que porta dins?
I tant, ser emprenedor és trencar amb el que hi ha establert. Hi ha molta gent boníssima que segur que no coneixem perquè no han fet el pas, i per fer-ho no hi ha edat, en pots tenir 24 o 56.
Una persona amb inquietuds és un emprenedor?
Un emprenedor és l’inquiet que decideix fer un pas més. Per això cal fomentar i no posar traves a que la gent inquieta s’atreveixi a fer coses, aquesta és la clau de l’èxit: atrevir-se.
Potser els inquiets no fan el pas per por al fracàs.
Un emprenedor ha d’experimentar i fracassar. Fracassar no és dolent si analitzes el perquè, n’aprens i saps aixecar-te ràpid. Aquí si fracasses ets un fracassat. En canvi, als Estats Units, el primer que et pregunten és: en què has fracassat? I saben que has après.
Si és qüestió d’actitud ens hem de conèixer molt com som, entenc.
Tothom s’hauria de fer un anàlisi DAFO per saber les seves debilitats i fortaleses, i apuntar-se-les. Ara bé, hi ha molta gent a qui obrir la porta de l’autoreflexió l’hi fa respecte perquè no sap què s’hi trobarà.
Què cal fer amb les debilitats?
Aprendre’n. Un emprenedor vol ser bo i excel·lent amb el que fa, però ha d’estar obert a col·laborar i rodejar-se de gent que cobreixi les seves debilitats.
El bon emprenedor és el que s’acaba fent ric?
L’himne dels emprenedors hauria de ser Ítaca; l’important és fer el camí i ja hi arribaràs. L’emprenedor no és un il·luminat i, evidentment, pensa amb els diners que necessita per sostenir el seu projecte econòmicament, però la seva obsessió és fer realitat aquella idea que té i no el que hi guanyarà de més. El talent floreix de la passió i no dels beneficis.
(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 21/10/11)