President de l’Associació UNESCO-Igualada. Va impulsar el Certamen de Cinema Amateur, el primer festival d’abast internacional que va tenir la ciutat, i és un gran aficionat a tot l’àmbit audiovisual.

> A Catalunya hi ha una quinzena de ciutats amb associacions de la UNESCO

Com va néixer la vinculació d’Igualada amb la UNESCO?

A l’any 1993, la UNESCO, presidida pel català Federico Mayor Zaragoza, va interessar-se pel Certamen Internacional de Cinema Amateur i el va reconèixer com un bé patrimonial que afavoria la llibertat d’expressió i el diàleg intercultural tot convertint-se en patrocinador moral de l’esdeveniment. Arrel d’aquest fet ens vam constituir com a associació local dedicada al sector audiovisual dins la Xarxa Civil UNESCO.

Igualada és una ciutat amb cultura audiovisual?

I tan que sí. Josep Castelltort en va ser el pioner cap allà els anys 30 i des d’aleshores sempre hi ha hagut algú dedicat al cinema, sobretot des del camp amateur i en l’actualitat ja des del punt de vista professional. El Certamen Amateur o ara mateix festivals com el Zoom o el Microcurt son exemples de que aquest àmbit segueix tenint un reconeixement a la ciutat.

Pot ser un àmbit que serveixi per posicionar Igualada?

Crec fermament que sí. Com abans no hi havia cap festival com el Certamen de Cinema Amateur, en aquests moments el Zoom també és únic i cal aprofitar la seva força perquè la ciutat esdevingui un referent dels telefilms durant tot l’any amb trobades, xerrades, o un mercat de productores i televisions, entre d’altres activitats possibles. Per potenciar la vinculació d’Igualada amb el món audiovisual fa dos anys que estem treballant poder portar a la ciutat la plataforma audiovisual de la UNESCO que promociona la diversitat cultural a través de la gestió dea documentals i vídeos de països que difícilment poden accedir als grans circuïts de televisió i cinema.

Per què no hi ha hagut un posicionament clar fins ara?

Un dels problemes que arrossega Igualada és que ha pretès ser la ciutat de tot i crec que el que cal és seleccionar una o dues coses que ens diferenciïn perquè hi puguem centrar tot el nostre esforç de forma constant i perdurable en el temps per aconseguir posicionar-nos en alguna cosa concreta. Cal dir que en l’àmbit econòmic, ara, crec que és comença a encarar aquest camí.

D’on va sortir la idea de crear el Certamen de Cinema Amateur?

En general hi havia molta afició pel cinema amateur. El format de la cel·lulosa va propiciar que molta gent pogués gravar els seus viatges o pel·lícules per expressar-se en uns moments en els quals la llibertat d’expressió estava prohibida. Hi havia diverses ciutats on es feien pel·lícules de cinema amateur i volíem crear unes jornades on es poguessin posar en comú. D’aquí van anar naixent certàmens en diverses localitats, però el d’Igualada és l’únic que va assolir un alt nivell internacional.

Com el va viure la ciutat?

El Certamen va néixer a l’any 1979 i va representar una obertura d’Igualada, ja que ens va situar a nivell internacional. Les pel·lícules a competició es projectaven al vespres, de dilluns a divendres, i el dissabte es feia la cloenda. Els primers anys es celebrava al teatre del Cercle Mercantil i després al Teatre Municipal l’Ateneu. Tot i que els primers anys va costar implicar-hi la ciutat, es va anar consolidant fins a l’any 1999, que és quan es va fer l’última edició.

D’on li va venir l’afició pel món audiovisual?

La primera vegada que vaig veure cinema va ser als quatre anys a l’Escola Pia. Des d’aleshores sempre he tingut aquesta afició passant per moltes etapes, com la de produir pel·lícules d’autor. La que va obtenir un reconeixement més gran va ser Lapsus, que vam fer amb la gent de la Unió Cinematogràfica Amateur d’Igualada.

Què suposa per vostè estar lligat a la UNESCO?

Una gran experiència i conèixer tot el que fa l’organització, que són moltíssimes coses. A més, és molt satisfactori poder treballar en el posicionament d’Igualada des de dins d’un òrgan internacional de tant abast i importància.

(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 22/02/13)