Creador de By Puns. Produeix gran part de les peces que ven a Igualada i comarca amb diferents tallers que confeccionen i estampen. Un dels camins que ha emprès per especialitzar-se és el de fer samarretes amb missatges.
> El matí de Catalunya Ràdio o Ràdio 4 s’han fet ressò de les seves samarretes
D’on va sortir la idea de posar missatges a les samarretes?
És una sèrie que tenim i que serveix per deixar anar idees o lemes. Vaig començar fa sis anys amb l’Impli(cat) que no és polític, encara que ho sembli, i que pot ser adaptable a molts motius perquè cada causa pot tenir la seva implicació i l’acompanyem del que la gent demani. També hem tret el “És possible”, “Slow life” i, entre d’altres, una samarreta amb el hastag “#EtsIgualadíSí” quan es va convertir en Trending Topic a Twitter fa uns mesos. Són samarretes simpàtiques i amb molta personalitat.
Tenen èxit?
Com que es tracta d’un producte que es pot adaptar als gustos de cadascú i complementar l’eslògan principal amb d’altres sí que tenen sortida. A més, es poden fer encàrrecs petits o gairebé personals. El fet que alguns mitjans de comunicació n’hagin parlat, institucions com el Museu del Joguet de Catalunya de Figueres n’hagin encarregat o el directiu del Barça Didac Lee n’hagi portat, ens ha donat ressò.
Com va néixer By Puns?
Després de començar a treballar al tèxtil fa 30 anys, fa uns 12 anys vaig crear By Puns venent samarretes, xandalls, dessuadores i roba còmode pel dia a dia, a més d’equipacions escolars. Ho vaig fer després d’haver impulsat un altre taller que va tancar als anys 90, quan ja vam començar a patir la crisi del tèxtil.
Per què aquest nom?
És el meu cognom tallat. No volia que sortís Punsola perquè em feia vergonya i el vaig escurçar a “Puns”. Vaig veure que quedava curt i com que m’agradava molt una marca que es deia By Basi, vaig decidir incorporar-hi el “By” al davant.
Fabrica a Igualada?
Gran part del que fem ho treballem amb diferents tallers de la ciutat i de la comarca amb els quals ens complementem. Controlem tot el procés de tall, confecció i estampació, tant de les equipacions escolars com de la resta de peces que transformen. També hi ha peces bàsiques que venen fetes de fora.
El tèxtil a Igualada té futur?
Crec que el futur està amb els pocs que encara quedem. Tornar a obrir grans fàbriques i grans tallers ho veig molt difícil perquè per fer grans tirades des d’aquí no podem ser competitius amb els països on la mà d’obra i els costos són més barats. En canvi, sí que veig futur en els petits tallers que poden assumir tirades curtes i, per tant, ràpides. En aquest tipus d’encàrrecs encara surt a compte fabricar-los aquí perquè no hi ha tants costos de transport.
Pot haver-hi un retorn del tèxtil com es diu?
Pensant en tiratges curts, potser sí. La crisi econòmica ha provocat una reducció dels costos de la mà d’obra i això fa que, en aquest àmbit i tot i que representi un retrocés com a societat, es pugui tornar a ser competitiu amb els països on van marxar les empreses.
Com ha afectat la crisi del tèxtil?
Ens hem anat readaptant. Si abans les vendes a la botiga eren del 80%, ara potser són del 20 i s’ha de vendre per altres canals. En part es deu a que degut al tancament de diferents fàbriques, a Igualada també hi ha hagut una reducció de les botigues de fàbrica. Si fóssim més, lluny de fer-nos la competència, ens complementaríem perquè tindríem més capacitat d’atracció i els clients d’uns entrarien a les botigues dels altres i viceversa.
L’especialització és el camí?
Per descomptat; com més especialitzat sigui el que ofereixes molt millor, sobretot en el disseny. I aquí és important que Catalunya pugui conservar grans multinacionals de la moda com Custo Barcelona o Desigual que, tot i fabricar fora, tenen les seves seus al país amb personal qualificat i són un punt de referència i actuen de pol d’atracció per tots els que treballem al sector.
(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 08/02/13)