Associació Catalana del Camí de Sant Jaume. És l’encarregat de tenir ben senyalat el camí i coordinar els pelegrins al seu pas per l’Anoia i Igualada, on entra per l’avinguda de Montserrat i surt per l’ermita de Sant Jaume.
> Cada any passen per Igualada uns 100 pelegrins
Quina paper té Igualada al tram català del camí de Sant Jaume?
Igualada és la primera parada del camí català que des de fa 10 anys estem recuperant i que surt de Montserrat, tot i que la Generalitat l’ha marcat des de Sant Pere de Rodes per aprofitar-ho pel turisme. Des de l’associació hem anat posant en valor aquest tram català i ens hem encarregat de senyalitzar-lo i intentar que hi hagi refugis al servei del pelegrí com el que ja fa gairebé dos anys té Igualada en una de les casetes d’entrada de L’Escorxador.
Com s’organitza l’estada a Igualada?
Quan el pelegrí arriba aquí, va a l’Ajuntament i al ser un refugi sense alberguista, l’envien a la residencia Pare Vilaseca que és on li lliuren les claus i li donen els llençols i informació d’Igualada. El pelegrí obre el refugi i s’instal·la i l’endemà quan marxa deixa les claus en una bústia i pot seguir el camí.
Quants pelegrins passen per Igualada cada any?
Aproximadament uns cent. Poden venir sols, acompanyats i a peu o en bicicleta. Hi ha molts estrangers, des d’australians fins a canadencs passant per japonesos i persones de tot Europa. Les èpoques de l’any amb més pelegrins són Setmana Santa i l’estiu. A part d’Igualada, a la comarca també existeix el refugi de Jorba que el mossèn del poble porta amb molta entrega.
Fan visita turística?
Sempre dic que els pelegrins han de conèixer les ciutats per on passen i gràcies al nou refugi això és possible també a Igualada. És important dispensar-los una bona acollida i que se sentin ben debuts perquè són gent que dóna valor als llocs per on passa, en guarda un bon record i hi després torna quan vol fer turisme o portar-hi la família.
Què té el camí de Sant Jaume que enganxa tant?
El misteri el camí és que no es pot explicar. Jo l’he fet cinc vegades i és una experiència tant especial que només s’entén si es viu. Et desconnecta de tot perquè ho deixes tot enrere i totes les teves forces físiques i mentals estan concentrades en el camí. Depens només de tu. També es molt bonic les vivències que passes amb la gent que t’hi trobes; tothom parla el mateix llenguatge, tot i que no la mateixa llengua. Són relacions personals que fas al camí, es queden allà i això les fa encara més intenses.
Com s’han de repartir les hores el dia allà?
El millor és començar a caminar a les 6 del matí perquè veus néixer el dia i és un moment en el qual, sense adonar-te’n, vas a un ritme més ràpid que no pas quan ja ha sortit el sol. D’aquesta manera, després de fer un 30 quilòmetres en 6 o 7 hores, a l’hora de dinar ja pots ser al lloc d’arribada i dedicar tota la tarda a fer turisme.
Quins són els senyals que marquen el camí?
Al contrari del que pensa molta gent, el senyal internacional del camí de Sant Jaume no són les petxines, sinó que és una fletxa groga pintada sobre un fons blau marí. Les petxines són també un senyal però només es posa en els trams urbans, dins de les ciutats perquè fan més goig i queden millor estèticament.
Com s’obtenen les credencials?
Als mateixos refugis, quan comences, et donen la credencial i a cada lloc on passes t’hi estampen un segell per certificar que hi has estat. Un cop l’acabes et lliuren una altra credencial que es diu la Compostela. Per obtenir-la has d’haver caminat, com a mínim, els últims 100 quilòmetres amb tots els segells.
Què se sent quan s’arriba a Santiago?
Sents que ja marxaries cap a casa sense ni entrar a Santiago. Un cop allà es trenca tot l’ambient i l’atmosfera del camí perquè veus cotxes, turistes… i interiorment tens un rebuig. Jo ho sento així.
(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 14/09/12)