Copropietari del Niu. Fa 10 anys que amb la seva dona, Carol Maldonado, van crear aquest bar-pub que s’ha acabat convertint en el negoci familiar, tot i que ells han seguit treballant cadascú en la seva feina a part del Niu.

> No planifiquen el futur però confien en complir 10 anys més de Niu

Perquè el nom de ‘El Niu’?

Vam creure que era el més adient i que definia millor el que volíem fer: un bar-pub petit, acollidor, on poder prendre una copa amb tranquil·litat i ple de bon rotllo.

Com va sortir la idea de tirar-lo endavant?

Amb 23 anys, la Carol treballava al Pallarols i va proposar obrir el restaurant també a la nit. El propietari, en Toni Pallarols, li va dir que si volien el local del costat estava en lloguer. Jo, que aleshores tenia 22 anys, també hi vaig col·laborar i entre tots tres ho vam tirar endavant. Al cap de 5 anys ens vam quedar la part del Toni i fins ara.

Com era la nit d’Igualada, aleshores?

Molt diferent. A Cal Font només hi havia 4 terrasses i ara en som 14, per exemple. A més, els únics locals de la zona que obrien a la nit eren La Taverna i L’encanteri. Com més siguem, millor, i ara la plaça té molta més vida. La Sala també ha ajudat a aconseguir-ho i això és bo perquè la gent no ha d’agafar el cotxe per sortir de festa i s’eviten molts riscos. La nit d’Igualada és bastant tranquil·la i un altre dels canvis que hem notat durant aquests 10 anys és que hi ha molts joves que, com que els agrada fer esport i sortir amb bici o anar d’excursió, alguns caps de setmana es queden a casa i no van de festa. Saber-ho combinar està molt bé i jo que també surto en bici trobo que és molt sa.

Quin és el secret perquè el Niu hagi aguantat 10 anys?

Un dels grans avantatges del Niu és que mai ha sigut un boom ni una moda. Senzillament, sempre hem estat allà i no hem volgut explotar o gastar l’èxit amb excés; hem anat fent un treball de formigueta. Sempre estem oberts, tarda i nit, i això ajuda a fidelitzar els clients perquè saben que sempre ens trobaran amb la persiana aixecada. Hi ha gent que fa 10 anys ja venia i ara segueix venint, el públic és fidel i amb els anys s’ha anat fent més ampli; pel Niu potser ja hi ha passat 4 generacions d’igualadins i igualadines.

Quin és el perfil del vostre client?

Varia molt en funció de l’hora. A la tarda hi poden haver avis o famílies amb els nens fent el cafè o berenant i a la nit el públic és més jove a partir dels 20 anys tot i que també ve gent que supera els 40 anys o parelles més grans. Moltes vegades, tot i tenir fills, la gent no s’està de sortir a fer una copa, cosa que fa uns anys era impensable.

Què beuen?

Com que el públic és tan ampli, hem de tenir de tot: des de ginebres de marques bones fins a whisky’s barats. Des de fa tres anys, la Carol també va introduir el mojito als dijous; en principi, el dijous era el dia del mojito però amb el temps la gent s’hi ha enganxat molt. En fem molts cada dia, el mojito del Niu es més senzill però molt dolç i bo, està fet a la nostra manera. Tot i així, no hem volgut seguir les modes de les begudes i sempre hem tingut de tot a un preu raonable.

Quins avantatges i inconvenients té regentar un negoci de nit?

L’avantatge és la sensació d’haver creat alguna cosa, sempre dic que és com el nostre primer fill, tot i que després n’hem tingut dos més de veritat. El Niu forma part de la nostra família, els nens hi estan acostumats i nosaltres també. De moment ho podem combinar tot, malgrat que de vegades costa. Pel que fa als inconvenients potser és la incomprensió que de vegades ens hem trobat perquè hi ha gent que pensa que el món de la nit és alcohol i drogues i no és això; el nostre és un negoci familiar com qualsevol altre. L’ambient és molt agradable i tothom es coneix.

(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 24/08/12)