Igualada ha perdut un home apassionat. Així és com definiria en Josep Miserachs, un home que vivia les coses amb intensitat fruit d’un compromís ferm amb tot allò que creia i feia. Un home que no deixava indiferent a ningú amb aquella transcendència amb la qual parlava, tant era si es tractava d’explicar el concert del proper cap de setmana com de fer un debat al Ple Municipal, o tant si havia de parlar del Rec, dels horts urbans, del Fineart o del Mercat Municipal la Masuca. Darrere de cada anunci, darrere de cada posicionament, darrere de cada conversa sobre la política local, darrere de cada tuit exterioritzant pensaments o darrere de cada missatge enviat valorant entrevistes o articles de manera afable, hi havia passió. I només cal recordar les seves paraules per trobar la manera de palpar-la.
Passió per Igualada. “Un té una sensació d’orgull i de pertinença a la ciutat, no per chouvinisme ni per mirar-nos al melic, sinó que un té aquella sensació que Igualada és una bona ciutat, una ciutat xula, on passen coses; una ciutat que remunta, que està envigorida i que ens estimem”.
Passió per la cultura. “La cultura que es fa a Igualada és tan important com la que es fa a Barcelona, Londres o Nova York. Igualada s’ha hagut de reinventar des de la crisi més profunda però una ciutat amb més de 500 entitats és una ciutat imparable. Tenim una ciutat que, gràcies a Déu, és cultura”.
Passió per la política. Regidor de l’Ajuntament durant tres mandats, dos al govern en dues etapes diferents, i també pas per la presidència del Consell Comarcal. Una política d’arrel cristiana entesa, doncs, des de l’humanisme. “Aquest cap de setmana Itàlia ha rescatat 5.000 persones al Mediterrani. I quasi no és ni notícia, ni un peu de pàgina. Fins quan? Malgrat tot, la idea d’una Europa basada en pau, benestar i humanisme ens continua essent imprescindible”.
Passió per Catalunya. “Catalunya és un país normal però no és un país normalitzat. Un país que regala flors i llibres i que fa de la seva llengua la seva raó de ser i un país que és amant del civisme i de la democràcia, és un país imparable”.
Amb el record del dia de Sant Jordi quan, amb el sol ponent-se i tenyint la plaça Cal Font, ell passejava content i orgullós de veure una ciutat bolcada al carrer i que comprava llibres, no cal afegir cap més paraula que les seves: “M’agradaria que la gent pensés que Igualada és una ciutat que val la pena estimar-se”.
Moltes gràcies per la teva passió, Josep.
(Article publicat a Anoiadiari.cat el 10/6/15)
