Ressaca electoral a Igualada

Igualada obrirà un nou mandat 2015-2019 amb la distribució de forces que han marcat les eleccions de diumenge. La victòria de CiU és d’aquelles històriques: des de l’any 1987 no hi havia una majoria absoluta a la ciutat. De fet, la d’aquell any amb l’alcalde Manuel Miserachs era, fins ara, l’única que hi havia hagut des de la recuperació de la democràcia. També ens hem de remuntar a aquell moment com l’últim en el qual un alcalde de CiU va repetir mandat. Marc Castells ha trencat, doncs, aquesta estadística i repeteix mandat més que reforçat, amb 1.000 vots més i una majoria absoluta d’11 regidors tot agafant una distància de fins a 8 regidors respecte ERC i Socialistes que n’han obtingut 3.

Amb una campanya basada en la seva figura, venent “Un alcalde, uns valors”, s’ha aconseguit un resultat que les enquestes internes i la que va fer Ràdio Igualada a l’abril marcaven des de feia temps però que, de cara enfora, CiU ha sabut gestionar per mobilitzar el seu electorat i engrandir-lo, ja que tenia el repte d’aconseguir que tots aquells que el 2011 van votar Castells perquè simplement era “el canvi”, ara tornessin a anar a les urnes. I que aquest cop no ho fessin per treure a ningú, sinó que per mantenir CiU al govern tot avalant aquests darrers 4 anys.

Pel que fa a ERC, sembla que ha tocat el seu sostre a Igualada. En un moment de creixement a tot Catalunya, després de dos anys de precampanya i desenes d’igualadins implicats en un procés participatiu amb grups de treball, visites a barris, prop de 1.000 porta a porta i moltes accions més, ha aconseguit nous vots però només ha pogut pujar un regidor i es troba lluny d’igualar els seus millors resultats a Igualada que va aconseguir el 2003. També ha quedat a distància dels resultats de les autonòmiques del 2012 i de les europees de fa un any, a partir de les quals el partit feia una previsió de treure, com a mínim, 6 regidors. També hi deu haver influït una campanya en la qual semblava que tingués més ganes de ser el primer grup de l’oposició que no pas de ser govern o d’evitar una majoria absoluta de CiU.

Socialistes d’Igualada sembla que pot haver tocat fons amb els tres regidors que li donen els resultats i amb un Jordi Riba que ha crescut dignament a mesura que avançava la campanya, tot i que no ha estat suficient per recuperar forces després de quatre anys d’una oposició poc cridanera i d’una situació a nivell general que no acompanya a la socialdemocràcia. Tot i perdre molts vots respecte les municipals de fa quatre anys, els Socialistes d’Igualada han aconseguit 500 nous vots respecte els que va tenir el PSC fa un any a les eleccions europees i també una lleugera crescuda respecte les autonòmiques del 2012.

L’entrada de la CUP en el seu debut amb 2 regidors demostra la força d’una Igualada que lluita al carrer i que ara tindrà una veu directa a l’Ajuntament, després d’haver fet una fresca campanya. Caldrà veure com un partit que ja va dir, abans de les eleccions, que el seu objectiu no era governar, sinó fiscalitzar, fa aquest paper. Nous aires al consistori.

L’opció de Decidim Igualada ha mantingut els resultats d’ICV-EUiA, en confluència amb Pirates i Procés Constituent, tot obtenint uns vots pràcticament calcats als de fa 4 anys. El PP d’Igualada aguanta la davallada patida arreu del país i perd un regidor, tot i que només recula 200 vots, el que és una lleugera caiguda. Un dels titulars de la jornada, evidentment, també és l’expulsió que els igualadins han fet de PxC del Ple de l’Ajuntament i la no-entrada, per segon cop consecutiu, de SI.

Amb aquest panorama CiU afronta un mandat còmode en el qual no tindrà cap dificultat per aprovar i tirar endavant allò que es proposi, sabent que haurà d’anfrontrar  temes espinosos que la ciutat té pendents com la renovació del pla urbanístic. Marc Castells ho ha repetit diverses vegades des  que es van saber els resultats: vol governar com si no tingués aquesta majoria absoluta tot buscant  acords i consensos amb altres forces. Suposo que ho diu conscient  que això de les majories absolutes, si no es porten amb humilitat, poden ser una perillosa arma de doble tall. I suposo que també ho diu conscient del fenomen del “vot prestat” que sempre pot canviar de bàndol, ja que hi ha un bon gruix d’igualadins que es mouen en la centralitat política i que voten més avaluant l’alcalde que per fidelitat a cap partit, tal i com es va demostrar durant els tres mandats de Jordi Aymamí i ara amb les dues victòries que porta Marc Castells.

D’altra banda, les esquerres de la ciutat han de fer una profunda reflexió si volen tornar a ser alternativa de govern a Igualada. Caldrà veure qui s’erigeix com a primera força d’una oposició fragmentada i com encara aquests propers 4 anys amb el panorama d’una majoria absoluta.

I una dada també a destacar del diumenge: participació un punt més alta que de la de fa quatre anys. La gent té ganes de votar i això és bo, encara que lluny del que seria desitjable: 58,99%.

(Article publicat a Anoiadiari.cat el 26/5/15)


Deixa un comentari

Your email address will not be published.Required fields are marked *