Dissenyadora, estilista i assessora d’imatge. Les tendències són importants per anar “a la última”, però vestir bé és molt més complex i cal tenir en compte molts factors.
> Assegura que els únics colors fixes en les col·leccions de cada temporada són el blanc i el negre
Què hem de fer per anar ben vestits?
Ser conscients de quina és la nostra silueta. La figura ideal d’una dona és el rellotge de sorra: l’espatlla alineada amb els melucs. I la de l’home és l’atlètica: l’espatlla més ampla que la cintura.
I si no tenim la figura ideal?
Aleshores, caldrà comprar peces de roba que ens ajudin a crear-la. És a dir, si tenim poca espatlla o pocs melucs comprarem peces de roba que hi donin volum. Si tenim la cintura gran, comprarem peces amples que la dissimulin, i a l’inrevés. L’objectiu és aconseguir la proporció.
No totes les peces queden bé a tothom, doncs?
Hi ha molta gent que ve a l’assessoria i diu: vaig anar de compres amb una amiga, ens vam comprar el mateix vestit i no ens queda igual. Això passa, només cal fixar-nos en el personal de cabina d’un avió: tot i portar exactament el mateix vestit no a tots els queda igual de bé.
Com es trien els colors?
És molt important saber els colors que ens escauen bé i això depèn del color de la pell, els ulls i els cabells. A les persones rosses o pèl-roges els queden bé els colors freds com el blau i a les morenes els calents com el vermell. Qualsevol pot saber-ho tot col·locant-se peces de diferents colors just sota la cara, al coll, i així veure quin color li il·lumina la cara. A qui no li ha passat tenir un mal dia i que, en canvi, li diguin que fa bona cara?
I si està de moda un color que no ens queda bé?
Caldrà comprar la peça d’aquest color que no sigui de la part superior, una faldilla o uns pantalons, per exemple. Hem de triar el color que ens escau per aquelles peces que vagin just sota la cara com jerseis, camises o mocadors.
És necessari seguir les modes al peu de la lletra?
El primer que cal fer és tenir un fons d’armari amb peces que no passin de moda, minimalistes i llises, que puguem combinar amb les que sí estiguin de moda. Al fons d’armari és bo tenir-hi un vestit- jaqueta negre, camises blanques i blau cel, faldilles fosques, jerseis llisos i pantalons foscos. Han de ser peces bàsiques.
Qui diu què està de moda i què no?
Els caçadors de tendències. Per això, quan parlem d’allò que és efímer, ho anomenem tendència i no moda, que és el concepte ampli. Hi ha una sèrie de persones que volten per tot el món i fan centenars de fotografies de gent que es troben pels carrers de les ciutats. Es fixen en coses molt variades per trobar el denominador comú i caçar la tendència. Les seleccionen i les porten als dissenyadors, que les treballen, les presenten i al cap de 2 anys es distribueix.
És a dir, la gent quan va pel carrer pot crear tendència?
La moda surt del carrer i torna al carrer, els dissenyadors es basen en el que veuen al carrer. Com que ara hi ha crisi, les tendències del propers anys seran minimalistes i prudents, fugint del barroquisme dels anys 80.
I aquest hivern que es portarà?
Un noi molt dandi, molt arreglat, i noies amb estampats d’animals, cuir i faldilles llargues. I sobretot combinacions fortes de colors i moltes parques.
(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 28/10/11)