(Entrevista publicada a la secció “Jo pregunto″ del Diari d’Igualada el 16/11/06)

Professora de català als Estats Units. Diuen que la cultura no té fronteres. Si aquí a Catalunya podem aprendre anglès, perquè als Estats Units no s’hi hauria de poder ensenyar català? La igualadina Clara Dalmau és una de les professores que des del mes d’agost està a Estats Units perquè els nord-americans que vulguin, puguin aprendre la nostra llengua. Ella viu a la ciutat de Providence. A una hora de Boston i a tres de Nova York. Té previst estar-hi fins al maig, però espera ser a Igualada per Nadal. Diu que als Estats Units, si vols anar a fer una cosa tan normal com un cafè amb un amic, li ho has de demanar amb antel·lació perquè ell s’ho pugui apuntar a l’agenda. També explica que la verdura, la fruita i tot el que entenem com a ‘menjar sa’, als Estats Units és molt més car que a Catalunya. També explica que quan vas de visita en una casa per a sopar o fer una festa, et marquen des de bon principi l’hora d’entrada i la de sortida.

Com descriuries Providence?

A l’igual que la resta dels Estats Units és molt diferent de Catalunya. Hi ha molts barris residencials on la gent viu, majoritàriament, en cases de fusta. Per trobar les botigues o els restaurants has d’anar al centre de la ciutat. Aquí tothom va en cotxe amunt i avall, i no és com a Catalunya que quan surts al carrer et trobes botigues per tot arreu.

Que és el que la porta, ara fa dos mesos i mig, a creuar l’Oceà Atlàntic?

Jo he estudiat Filologia Catalana i em va sortir feina aquí com a professora de català després que un professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) m’animés a presentar-me a un lectorat. L’Institut Ramon Llull, que depèn de la Generalitat de Catalunya, té un programa en el qual ofereix a diferents universitats del món, la possibilitat d’ensenyar català i jo sóc una de les docents d’aquest programa. Ara hi ha unes cent-trenta universitats arreu del món que el desenvolupen. Aquí a Brown, que és la universitat on estic jo, és el primer any que s’ofereix. De moment, estic encantada de ser-hi!

Quina ha estat la resposta d’aquest primer any?

Estic molt contenta perquè tinc vint estudiants. En aquest tipus de programes hi acostumen a haver tres o quatre alumnes, en canvi aquí en tenim més.

I com és?

Perquè el meu cap, el filòleg Enric Bou, ja fa molts anys que està aquí fent algunes assignatures sobre la cultura catalana. Per tant, hi ha un sector d’estudiants que han estat en contacte amb la nostra cultura i suposo que en bona part, l’èxit de que ara vulguin aprendre’n la llengua ve d’aquí.

Ha de resultar una mica estrany això de que ciutadans nord-americans vulguin aprendre català.

Sí, però ho sembla tant pels catalans com per la gent d’aquí; es queden una mica parats quan els dius que parles català, ja que la tracten de llengua minoritària. Tots tenen la idea de que el que surt a compte és saber anglès, francès i alemany.

Perquè volen saber català els seus estudiants?

Els alumnes que tinc és gent que vol venir a Barcelona a estudiar a la universitat, també gent que ja sap castellà i francès, o alguns que volen aprendre una llengua romànica perquè els és relativament senzill i ho troben bonic.

Així que Catalunya està força present entre els ciutadans d’Estats Units.

Sobretot Barcelona està molt de moda. Quan dius que ets d’allà es queden molts parats i t’informen que hi han estat, que és la millor ciutat on sigut mai i que hi volen tornar. Els que no hi han anat et diuen que tenen moltes ganes d’anar-hi. Nosaltres potser no en som gaire conscients, però estem molt de moda aquí als Estats Units.

Els americans estan al corrent de l’actualitat i la cultura catalana?

No gaire. De fet, la majoria no sap que és el català. Quan parlo amb amics que he fet per aquí molts es pensen que és un dialecte del castellà. De cultura catalana el que coneixen són alguns pintors com per exemple el Dalí. En general no en saben gran cosa, però també és la meva feina donar-ho a conèixer. A part de fer les classes de català, a vegades també haig d’ensenyar la nostra cultura i costums. De fet, la setmana passada vaig haver de fer una xerrada sobre la Renaixença i va ser molt interessant perquè se’ls va obrir tot un nou món que desconeixien.

A Igualada molta gent la coneix per haver ballat amb Bitrac Dansa i per actuar amb Teatre Nu. Li queda temps als Estats Units per practicar alguna de les dues arts?

Quan al teatre no en faig però sí que intento anar a veure molt el que es programa a la Universitat o el que fan les diferents companyies de la ciutat. Això sí; tinc ganes d’anar algun dia a Nova York per veure algun espectacle a Broadway. El que si practico és la dansa. Ara bé, no té res a veure amb la dansa catalana que feia a Igualada perquè aquí ballo hip-hop. La veritat és que em feia gràcia provar-ho.