(Entrevista publicada a la secció “Jo pregunto″ del Diari d’Igualada el 12/01/07)
President de l’Agrupació Coral La Llàntia. El 2006 que hem deixat enrere ha estat un any ple d’aniversaris de números rodons. S’han celebrat els 125 anys del naixement de Pablo Picasso, els 500 de la mort de Cristòfol Colon, els 70 anys de l’inici de la Guerra Civil, els 250 del naixement de W. A. Mozart, o els 60 que hagués complert Freddie Mercury. Però deixem de mirar al nostre voltant i quedem-nos a casa. Una de les entitats amb més història d’Igualada també ha estat d’aniversari. Es tracta de l’Agrupació Coral La Llàntia que ha bufat ni més ni menys que 130 espelmes després d’acumular 47.450 dies, 138.800 hores, i 8.328.000 minuts de cant a la nostra ciutat el que equival a 130 anys d’història. A primera vista no ho sembla però La Llàntia ja ha vist passar tres segles diferents: el XIX, el XX, i el XXI. Va néixer al 1876.
Com ha estat aquest any d’aniversari?
Molt ple d’activitat perquè al ser el 130 aniversari hem volgut portar la música al carrer en lloc de cantar en locals tancats. Hem anat a tots els barris i pobles que ens han convidat, tant de l’Anoia com de la resta de Catalunya. Estem molt contents perquè la gent ha respost perfectament.
Acabareu els actes de celebració presentant un llibre que recull els tres segles de cant de la Llàntia a Igualada.
És un llibre ideal per a qui vulgui conèixer la història de la Llàntia perquè hi ha totes les dades de la coral fil per randa; és una publicació molt extensa i molt bonica amb 675 pàgines i 280 il·lustracions. Jo el definiria com el diccionari de les corals d’Igualada.
Suposo que no ha sigut fàcil copil·lar tants anys en un sol llibre.
No gens. Hi hagut molta feina i molta gent que hi ha treballat. A tall d’anècdota, un dels problemes que vam tenir és que no sabiem el segon cognom dels fundadors de La Llàntia. Buscar-los ens ha portat la seva guerra! Tot plegat ha sigut sigut una feina molt llarga.
Com va néixer la Llàntia?
Hi havia dos nois d’Igualada que anaven a Vilanova del Camí per a fer serenates a les noies del poble. Un dia que plovia, una senyora els va donar una llàntia perquè puguessin veure bé el camí per a tornar a casa i travessar el riu sense prendre mal, ja que les passeres desapareixien i l’aigua tapava les pedres.
I el nom ve d’aquí?
Sí. Aquests nois es reunien amb altres companys al Casino Foment d’Igualada, que aleshores es deia Can Fangas, i van dir que buscaven algú més per anar a cantar. Al cap d’un temps es va formar la coral; al 1876. I el nom ve, efectivament, d’aquell dia que va ploure i que van tornar de Vilanova amb una llàntia.
Com s’ha anat mantenint la coral?
Ara som 32 cantaires i fa poc que se n’han afegit de nous. Tots tenim molta afició i sacrifici. Ens agradaria que vinguessin més cantaires però costa una mica perquè és molt sacrifici; el que necessitariem és jovent de 30 a 40 anys. Si una persona és nova, prova d’entrar a la coral i al cap de dos assajos segueix venin’t-hi vol dir que li agradat i que s’hi queda. N’hi ha molts que ens ho diuen. Fins avui, els que han vingut sempre s’han quedat.
A part del sacrifici, hi ha algun secret per mantenir viva la Llàntia després de 130 anys d’història?
Jo crec que és que ens agrada molt, que tots som amics, i que tenim una molt bona convivència.
Per cert, tots els cantants sou homes.
Sí, som de les poques corals d’homes que queden a Catalunya. Per exemple, dins la Federació Catalana de Cors Clavé on hi ha 200 corals, d’homes només en som unes 15. Això ha minvat molt respecte els últims anys: ara les dones s’apunten més fàcilment a una coral i n’hi ha moltes de mixtes. Per exemple, a les corals mixtes hi poden cantar unes 20 dones i només 7 o 8 homes.
Quin repertori canteu vosaltres?
Majoritàriament de caire popular: cançons italianes, sardanes, havaneres,… A més, canviem sovint de repertori, de ritmes, i de cançons. Si és variat a la gent li agrada més i nosaltres cantem molt de gust. Ara bé, sempre que hi ha una cosa nova penses aveure com anirà però quan veus que surt bé estàs content.
Diuen que des d’un escenari es veu tot.
Sí, segons la cara que fa el públic ja saps si el concert surt bé o no. Moltes vegades anem en llocs que estàn de festa o que hi ha sopars i quan cantem el silenci és total. Això ens agrada molt.
A més, cal tenir en compte que no teniu estudis musicals.
És cert. Tot ho aprenem per l’orella i ens porta molt d’esforç. Sort tenim del nostre director, el Josep Muntané, perquè ens sap inculcar molt bé com és la melodia, té molta paciència i vol que tot surti perfecte. Ens exigeix molt però ens sembla que el resultat és bo.
La Coral la Llàntia sou l’única agrupació coral que teniu un carrer que porta el vostre nom a Igualada.
I tant. Encara me’n recordo de la inauguració del carrer. Aquest és l’últim carrer d’Igualada i podriem dir que el primer de Vilanova del Camí. Per a nosaltres és especial perquè a prop, al mateix barri del Sant Crist, hi ha el carrer de Josep Galtés que és un senyor que va col·laborar amb la Llàntia.