La Unió Empresarial de l’Anoia ha publicat una enquesta digital oberta a la ciutadania sobre l’estat de les comunicacions a la comarca. Es tracta d’un seguit de preguntes sobre com es mouen les ciutadanes i ciutadans d’Igualada i l’Anoia i com valoren les actuals infraestructures i quines són aquelles que troben a faltar. Des de fa mesos, el treball de l’entitat empresarial és ingent en recollir dades sobre aquest àmbit i precisament per això crec que, a aquestes alçades, tots i totes ja coneixem quin és el diagnòstic i quines són les necessitats del territori. El que cal és fer el pas d’establir quines volem prioritzar, quines reclamarem primer i quines després, i quina estratègia farem servir per a lluitar-les i aconseguir-les.
Igualada es troba a 40 minuts de l’entrada de Barcelona i a 40 minuts d’un aeroport internacional. Barcelona també té un dels ports més importants del Mediterrani i, en el conjunt, la ciutat i tota la seva àrea metropolitana és una immensa porta a Europa i el món que tenim a tocar. Per això, fa temps que defenso que com més aprop estiguem de Barcelona, més oportunitats tindrem. Oportunitats com, per exemple, captar inversions industrials que ja no caben a l’Àrea Metropolitana, sempre i quan aquí fem els deures. Entre altres coses, hem de reclamar unes bones infraestructures de comunicacions que ens hi connectin. Al mateix moment, també tenim vies que ens haurien de comunicar de manera òptima amb la resta de ciutats mitjanes del nostre entorn i amb les comarques de Lleida.
El llistat del que necessitem és concret: construir el tren gran i ràpid fins a Martorell i d’allà a Barcelona; carril Bus-VAO a la B-23 que garanteixi un temps de viatge de 40 minuts amb Barcelona totes les hores del dia en transport públic sense estar a mercè de les retencions; desdoblament de les carreteres B-224 i C-15 per augmentar la seguretat i comunicació de l’Anoia Sud; Quart cinturó que ens connecti amb el Vallès; finalització de la Ronda Sud fins a Jorba i construcció de l’accés a Igualada per a garantir una via de circumval·lació al sud de la Conca; millora de l’A-2 tot adaptant-la als estàndars europeus i fer el trèbol de connexió amb l’Eix Diagonal; transport públic als polígons de la Conca per garantir l’accés al treball a tothom; transport públic a Manresa, Vilafranca i Lleida que seria utilitzat pels estudiants; conversió de l’actual carrilet en un tren-tram com tenen altres països d’Europa que augmenti la confortabilitat dels passatgers per a treballar-hi i la seguretat quan passa per les poblacions tot fent la funció de metro comarcal complementant-se amb el futur tren gran i ràpid.
Amb aquest llistat no descobreixo res de nou. Per això dic que, si tots som conscients de quines són les necessitats de comunicacions d’Igualada i l’Anoia, el que cal fer és passar a l’acció d’una vegada amb un pla acordat i que serveixi per presentar a les administracions superiors. L’exalcalde Ramon Tomàs va proposar, al moment en el qual es van nomenar les dues conselleres igualadines del govern de la Generalitat i el president de la Diputació també era igualadí, establir una taula, un “lobby” anoienc tot aprofitant que teníem tres polítics a primera línea per a marcar una agenda anoienca que recollís tot això. Com que no s’ha fet, ens hi hem de posar. Llenço unes primeres prioritats extretes del llistat: per connectar-nos amb Barcelona, el projecte a curt termini que necessitem és el carril Bus-VAO a la B-23 i a mitjà termini el tren gran i ràpid.
Treballem en la configuració d’una agenda anoienca i duem-la a la Generalitat i al govern de l’Estat. Des del territori és necessari establir quina prioritat donem a cada demanda i el per què. Saber quines infraestructures volem per avui, per demà i per demà passat. I treballar en conseqüència, demanar cada cosa al seu temps amb un pla establert tot sabent on volem arribar, què volem ser quan siguem grans. I volem ser un territori que aprofiti, realment, trobar-se ubicat al centre del país i a tocar d’una gran capital. Per atraure inversions industrials, per importar talent i per ser un territori on viure millor, és un pas imprescindible que hem de fer. Planificar, reclamar i aconseguir.
