El compte enrere ha començat. Queden set mesos per les eleccions municipals del 26 de maig. Els igualadins i igualadines decidirem quin present i futur volem per la ciutat. Davant de qualsevol cita electoral és imprescindible que hi hagi un debat constructiu, fort i atrevit basat en les idees que uns i altres puguem tenir per Igualada. De fet, sempre he cregut i crec en el debat d’idees com a punt de partida per construir qualsevol projecte. Tenir idees pròpies, escoltar les de l’altre i poder conformar una cosa millor a partir de l’enriquiment d’arguments és la millor recepta que hi ha. I aquesta és la recepta que vull portar com a bandera en el camí iniciat per ser el proper alcalde d’Igualada: el contrast d’idees per la ciutat. Pensar, escoltar i proposar.
Aquest era l’objectiu de la conferència “D’ara endavant” del dissabte 6 d’octubre a l’Ateneu Igualadí. Va ser la pedra llençada per remoure l’aigua del llac en calma que és Igualada amb unes propostes per la ciutat com a base fonamental del discurs. Les idees, sempre, per davant de les persones. Una pedra que va servir, també, per obrir el tap d’un debat municipal que els darrers anys ha quedat molt silenciat i sense massa força. El que més m’atrau d’aquest repte és poder bastir un projecte col·lectiu per la ciutat amb una suma d’idees i persones. Només que hi hagi un fort debat d’idees, Igualada ja haurà guanyat abans de que obrin els col·legis electorals.
El llac s’ha mogut, la pedra ha provocat moviments a l’aigua estancada. El següent pas és construir la barca per entrar a aquest llac i navegar fins allà on vulguem i creguem. L’espai polític progressista proposat ha de ser un moviment ciutadà per sobre de tot, no una simple coal·lició electoral. Hi ha molta gent que pregunta, hi ha molta gent que para l’orella i n’hi ha molta que es comença a arremangar. Hi ha un espai electoral d’esquerres, centreesquerra i progressista que es donava per inactiu i està actiu i que es creia pessimista i està optimista.
La proposta és bastir un projecte per la ciutat de manera diferent a com s’ha fet fins ara quan s’apropen unes eleccions. A partir d’unes idees pel present i el futur d’Igualada, cal construir un puzzle que ha de tenir diferents peces i que cada una agrupi persones se sentin còmodes i interpel·lades a participar en aquest projecte i fer-lo guanyador. Els igualadins i igualadines que es vulguin comprometre en aquestes idees per Igualada tenen les portes obertes de bat a bat per formar-ne part: els que ho vulguin fer des d’una posició emminentment ciutadana i el que ho vulguin fer a través dels partits polítics. Uns partits polítics d’aquest espai progressista que, per cert, també han d’escollir entre tenir una vocació de resistència o una vocació de govern.
I tot això per fer què? Cal donar un nou impuls a Igualada. I fer-ho amb actuacions concretes en tres escenaris diferents: “Igualada dins Igualada”, “Igualada a la Conca” i “Igualada a Catalunya”. En una ciutat equipada amb serveis i ordenada urbanísticament, fruit dels governs de l’Entesa per Igualada nascuda per la generositat i obertura del PSC d’Igualada i d’Iniciativa, el salt qualitatiu li vindrà si afronta els grans debats i les grans idees al mateix moment que s’atenen les realitats més urgents del dia a dia. No és el moment, en aquest article, de desgranar un programa electoral perquè tenim set mesos per endavant per explicar-lo i enriquir-lo de manera col·lectiva però hi ha una certesa: Igualada té moltes més oportunitats de les que, avui, s’estan posant damunt la taula.
Sí que vull avançar la visió amb la qual hem d’afrontar aquest repte d’oferir un projecte progressista per la ciutat: una Igualada diversa. Dins Igualada hi ha moltes més “igualades” de les que ens pensem. Hi ha conciutadans que se senten vinculats a la ciutat i altres que no, ja sigui per la seva situació laboral i econòmica, ja sigui perquè fa poc que han arribat, ja sigui perquè no es visualitzen les diferents condicions sexuals i de gènere o ja sigui perquè el seu barri no té els serveis i equipaments necessaris. Igualada només avançarà si anem tots junts i si tots formem part de la roda que la fa moure. Aquesta Igualada plena de diferents colors, on no hi sobra ni hi falta ningú, és la Igualada que m’engresca.
Faig el pas perquè aquesta decisió és fruit d’una sincera vocació per Igualada i resultat d’una estima, inquietud i compromís per la ciutat. 15 anys treballant en diversos mitjans de comunicació de la ciutat, gairebé 5 anys coordinant un espai de debat i reflexió d’Igualada i haver escrit més de 100 articles d’opinió sobre la ciutat m’han permès tenir un profund coneixement d’Igualada. Els periodistes tenim com a feina fer abraçades perquè generem espais on hi cap tothom. La nostra feina és donar veu a tothom i això m’ha permès fer moltes preguntes i trobar moltes respostes. A partir d’aquest coneixement, si un té ganes de canviar les coses, és necessari sortir de la zona de confort, on veus i parles d’allò que passa des de la barrera, i implicar-se. I la via política és una manera de fer-ho.
La decisió està reflexionada en base a una reflexió prèvia sobre la ciutat. I en pensar en com servir i no servir-se’n; pensar en què pot fer un mateix per la seva ciutat i no què pot fer la seva ciutat per un mateix. Faig aquest pas amb una immensa il·lusió i un immens respecte a parts iguals i amb la voluntat de ser una peça més dins un projecte col·lectiu. La política municipal és la que aconsegueix canvis immediats, la que transforma allò que tenim més a prop, la que ens cohesiona com a comunitat i la que ha de donar oportunitats a tothom. Històricament Igualada ha demostrat que és capaç de votar canvi i que, perquè això passi, la fórmula de l’èxit és una entesa per la ciutat. Construïm la barca.
(Article publicat a l’edició en paper d’Anoiadiari el 7/11/18)
