(Transcripció del discurs de graduació de la promoció de Batxillerat 2016 de l’INS Pere Vives Vich d’Igualada)
Bona nit. El Pere Vives me l’estimo moltíssim; hi vaig ser 6 anys, des de 1r d’ESO fins a 2n de Batxillerat i, per tant, és un honor poder participar en aquesta cerimònia de graduació, aquí a la Sala d’Actes. Així que moltes gràcies per haver-me convidat. Us vull parlar de tres coses: què és per mi l’institut, quins aprenentatges he tret de la meva etapa aquí i sobre el que us toca fer a partir d’ara, de com encarar aquest futur que se us obre al davant.
Per mi, l’institut, i per dir-ho gràficament, és com un gran poble. Un gran poble on cada dia hi conviuen 850 persones amb diversitat i respecte. És un gran poble on hi passem molt temps de la nostra vida. Un gran poble que té els seus espais públics amb els seus parcs, que podrien ser els patis; les seves places, que podrien ser els vestíbuls; els seus espais més privats, que podrien ser les classes; i té el seu punt de trobada, que és el bar. El bar, molt important! També és un gran poble que té el seu ajuntament, que podria ser tot el que hi ha darrere de consergeria amb els despatxos de la gent que el dirigeix; el seu alcalde, que seria el Rafa, el director; i un gran poble que té una ràdio pròpia. Per cert, com a periodista, haig de dir que és un projecte que trobo molt encertat. Quan jo era alumne no existia i estic convençut que en gaudiria molt.
En definitiva, l’institut és un gran engranatge que es posa en marxa cada matí i en el qual hi passem moltíssimes hores. Per tant, per tots els alumnes és un espai de referència durant una etapa important de la nostra vida. És un espai de referència però també és un espai d’aprenentatge. I vull parlar-vos de dos aprenentatges que aporta el pas per l’institut; el personal i l’acadèmic.
Començaré pel personal perquè, al cap i a la fi, crec que és el més important i el que més recordareu. Per mi, l’institut és un trànsit entre l’adolescència i la maduresa, un trànsit en la preparació d’allò que en diem “saber anar per la vida”. Vaig ser diversos anys delegat de classe i un dels aprenentatges que vaig tenir va ser el del diàleg amb els professors, del diàleg amb qui mana, de saber negociar la data d’un examen, l’entrega d’un treball i anar a les avaluacions i negociar alguna nota. Tenir una capacitat de diàleg, d’empatia amb l’altre, d’intentar-lo convèncer o de deixar-te convèncer si els seus arguments són millors,… En definitiva, la capacitat de buscar, sempre, el mínim comú denominador entre els alumnes i els professors. Aquest aprenentatge del diàleg, de la negociació i de poder-nos posar d’acord serveix per tota la vida.
Més aprenentatges, passant ara a l’àmbit acadèmic. La diversitat d’assignatures que us ofereix el batxillerat i els coneixements que us dóna ja us els emporteu per tota la vida. Tot i que potser en el seu moment sigui pesat estudiar segons què, després ho acabes agraint, igual que acabes agraint la disciplina en l’estudi que comporta el batxillerat. Fins aquells moments de tensió abans de fer un examen o abans d’entregar un treball els acabes recordant amb un certa estima.
He dit que també volia parlar-vos del futur que us espera a partir d’ara. Us animo, sense cap mena de dubte, a anar a la universitat o a fer cicles formatius i, per tant, a seguir-vos formant. I sobretot us animo a fer-ho fora d’Igualada. És important que, arribats a aquesta edat, trenqueu el vostre marc de referència, sortiu de la vostra zona de confort, exploreu altres territoris i aprofiteu tota aquesta etapa per sortir d’Igualada, per anar a fora i aprendre. A la universitat s’obre el camp de visió d’un mateix, fas amistats de tot el país, de territoris diferents i també de l’estranger. És quan arriben els sopars i les festes als pobles de cada un dels de la colla o a Barcelona i és un moment en el qual el vostre camp de visió s’amplia. Us animo a que aprofiteu aquest moment per trencar el marc de referència igualadí que teniu des de que vàreu néixer i exploreu altres territoris i aprofiteu aquesta etapa de la universitat o els cicles formatius per fer-ho. A més, és una etapa en la qual cada un de vosaltres sereu propietaris del vostre destí. S’ha acabat això de que el professor us persegueixi.
Sortiu d’Igualada i exploreu fora però sobretot torneu a la ciutat perquè Igualada necessita els igualadins joves com vosaltres i us necessita viatjats, cultes i amb experiència. Per això demano que aprofiteu aquesta etapa per formar-vos, per viatjar i per aprendre però, sobretot, torneu a la ciutat. No l’abandoneu, torneu a les vostres arrels amb tot aquest aprenentatge a l’esquena.
Per acabar m’agradaria fer un paral·lelisme amb la persona que dóna nom a aquest institut: el senyor Pere Vives Vich. Un home que va viure del 1858 al 1938, un igualadí il·lustre que sempre va vetllar per la ciutat. Una mostra és que aquests terrenys on s’alça el centre, des de fa més de 50 anys, van ser donats per la seva família. Un igualadí que sempre pensava en gran, que tenia la ciutat al cap, que havia viatjat fora però que sempre tenia un espai del seu pensament per Igualada.
Un igualadí que era militar i que fins ara ha aconseguit el càrrec polític més important que ha tingut mai una persona de la ciutat: va ser Ministre de Foment, durant dos anys, del Govern d’Espanya i és un igualadí que sempre va pensar projectes de futur per Igualada. Per exemple, gràcies a ell Igualada va poder ampliar el seu terme municipal a l’any 1925. Era un somiador que tenia projectes per Igualada i ho feia perquè era una persona inconformista i que volia canviar les coses. A més, amb aquesta vessant de somiador, tenia el somni de volar i va ser un pioner en el camp de l’aerostació: va introduir els globus aerostàtics, els dirigibles i l’aviació a l’Estat.
I perquè us parlo de tot això? Doncs perquè ja que l’institut porta el nom de la persona que va introduir l’aviació al nostre país, ens podem fixar en el paral·lelisme que pot representar l’institut a l’hora de definir-lo com la pista d’enlairament a la qual vosaltres heu de començar a volar. Després d’haver preparat la pista durant tots aquests anys, ara cadascú teniu la vostra nau, el vostre avió i l’heu de comandar.
Us recomano que alceu aquest vol sabent, també, a quina altra pista voleu aterrar. En aquesta vida ens hem de marcar metes; no cal a 30, 40 o 50 anys, però si pels propers 5 o 10 anys: Què voleu ser? Què voleu estar fent? És important engegar un camí tot sabent on voleu arribar. Segurament, entremig, us trobareu cruïlles i decisions que haureu de prendre però és important saber, des d’aquesta pista d’enlairament que és l’Institut Pere Vives Vich, a quina pista voleu anar a parar.
I heu de saber que aquest viatge no el féu sols. Teniu una família i uns amics que són la vostra xarxa i teniu també uns companys i uns professors de l’institut que, per sempre més, seran els vostre companys i professors de l’institut.
Acabo amb el que us he dit: agafeu aquest avió, sortiu i voleu. I torneu viatjats, cultes i amb experiència. I afegiria que una vegada torneu, busqueu, també, de quina manera podríeu contribuir en construir de la Igualada del futur, sigui des de l’àmbit que sigui, sigui amb l’acció que sigui. Aprofiteu tot aquest bagatge que tingueu per tornar-lo, en una part, encara que sigui petita, a la vostra ciutat, a la ciutat que us ha vist néixer i créixer.
Molta sort a tots, moltes gràcies per haver-me convidat i molt bones vacances.
Jordi Cuadras Oliva
Institut Pere Vives Vich d’Igualada
17-6-16