Un bon punt de partida és que tant el Departament d’Universitats com el de Dinamització Econòmica comparteixen regidoria a l’Ajuntament d’Igualada, cosa que segur que permet connectar les necessitats formatives i empresarials. Cal dir que és una tasca en la qual el Departament d’Ensenyament de la Generalitat té la darrera paraula i de vegades alentitza, com va ser al seu moment en l’impuls dels estudis d’infermeria a l’any 2009 o ara amb aquest cicle formatiu del tèxtil que s’ha suat i que, finalment, sí que ha acceptat. Esperem que en properes iniciatives la Generalitat hi posi totes les facilitats.

Els agents econòmics de la ciutat insisteixen  que és possible treballar a Igualada amb la formació requerida i asseguren que en sectors com el de les TIC, el paper, el metall, l’atenció sociosanitària o el tèxtil es creen oportunitats. Un discurs que moltes vegades sorpèn, ja que es diu que hi ha sectors que estan creant llocs de treball però que no troben els perfils idonis. L’administració fa un esforç per garantir-los aquests perfils i esperem que els empresaris també estiguin a l’altura tot oferint sous i condicions laborals dignes en una comarca amb un baix PIB per càpita. De vegades veiem que els salaris i contractes laborals en certs sectors “mimats” no són els desitjats, així que és una oportunitat per reclamar girar la truita.

Quan poso en valor el fet de promocionar estudiar i treballar a Igualada ho faig com un recorregut formatiu i professional més que pot haver-hi per als igualadins i anoiencs. Això no treu que aquells que vulguin puguin estudiar fora i sortir d’aquests 8,2km quadrats puguin fer-ho i que aquells que vulguin escollir els estudis sense necessitat de fer-ho condicionats per la feina que tindran, també puguin dur-ho a terme. La qüestió és tenir llibertat per escollir cada camí i conèixer les opcions de cada decisió.

I crec que per a aquells que vulguin prendre la decisió d’estudiar a Igualada, els és difícil visualitzar, encara, quin recorregut poden tenir després a Igualada mateix. Per això, al marge de tot el material publicitari que tant el Campus Universitari com el Milà i Fontanals i també l’Escola Municipal d’Art, l’Escola Pia o l’Acadèmia Igualada distribueixen amb la seva oferta formativa, caldria que és creés un document on, sota el títol “Estudiar i treballar a Igualada és possible” interrelacionés dues columnes: una primera amb els llocs de treball que tenen vacants al territori (feines a fer, condicions laborals i recorregut professional) i una segona amb els estudis corresponents per accedir a cada un d’ells. Amb la generació de talent adaptat a les necessitats empresarials locals hi ha un tàndem i un camí engegat que cal seguir per fer possible allò de ser un territori d’oportunitats. I, sobretot, fer-ho pensant amb els joves però també amb els no tan joves que han quedat fora del mercat laboral.

(Article publicat a Anoiadiari.cat el 17/5/16)