El festival Esport i Natura del passat cap de setmana, tal i com fa l’European Balloon Festival cada juliol, ens ha dirigit la mirada cap a un gran indret de la ciutat com és l’avinguda de Catalunya i les seves tres pastilles de terreny lliure. Unes esplanades que tenen un nom des de fa anys: Parc 11 de setembre, però de parc n’hi ha ben poc. El govern de la ciutat ha anunciat que això canviarà i és una bona notícia: gespa i grades són les receptes per dignificar la pastilla central.
Està molt bé planificar un parc, però abans caldria obrir el zoom per anar més enllà i tenir clar en què s’ha de convertir la resta de l’avinguda perquè el parc no sigui una peça que va per lliure. El mateix arquitecte de l’Hospital, Emili Donato, va plantejar un projecte global de reurbanització de la zona: una rambla central des de la rotonda del Canaletas fins a la de l’avinguda Balmes i una reordenació de la calçada des de la rotonda del Canaletas fins a Can Busqué amb una mitjana de vegetació tot fent el vial més amable i accessible. Pel Parc 11 de setembre projectava una gran esplanada per tot tipus d’activitats al terreny més proper a l’Hospital i un passeig d’arbres al costat dels cotxes. Fins i tot proposava una torre-mirador per veure el “sostre” d’Igualada. Aleshores no es parlava de les altres dues pastilles que segueixen lliures perquè estaven destinades als quatre edificis del World Trade Center.
Caldria recuperar aquest criteri de planejar el futur de l’avinguda de Catalunya de manera global. A banda de fer un parc i d’acabar la rambla que hi ha a mig fer, seria necessari marcar unes línies clares de què hi volem i què no hi volem. Això potser evitaria aterratges com el de Mercadona o Burguer King que la converteixen més en una avinguda de polígon industrial que de ciutat. Un fets que traeixen la intenció d’anar-la fent més urbana i menys carretera que la construcció de l’Hospital va venir a exemplificar molt bé. De fet, va ajudar a enterrar la vella costum de dir-li “antiga N-II”. Igualada és orfe de grans espais lliures així que aprofitem l’oportunitat que ens brinda l’avinguda de Catalunya: planifiquem-la bé perquè sigui un gran eix digne i referent amb vivendes, equipaments, comerços i espais verds.
(Article publicat a La Veu de l’Anoia el 16/10/15)