(Article publicat a La Veu de l’Anoia el 2/10/15)
Dissabte de reflexió a Igualada. El Mercat de Lletres arribava a la quarta edició i va marcar l’agenda cultural de tot el dia convertint el Museu de la Pell en un espai carregat de literatura. Moltes vegades s’ha venut la literatura com una cosa que s’ha de presentar de manera acadèmica, intel·lectual, amb tota la pompa,… i el Mercat de Lletres trenca amb tot això. Un espai on conèixer, escoltar, comprar i llegir. Només calia passar-hi un moment per deixar-se seduïr per l’esperit amb el qual es vivia l’activitat.
Des dels llibreters de la ciutat amb les parades al pati del Museu fins als escriptoris igualadins Antoni Dalmau, Maria Enrich i Màrius Mollà que hi van explicar la seva experiència, es podien conèixer les novetats editorials de Xavier Bosch i Rafel Nadal o escoltar Mercè Sampietro recitant poesia a Cal Granotes. I enmig de tots ells, una Laura Borràs encomanant la passió per les lletres a tothom qui es trobava.
Una dada: Igualada és la setena ciutat de Catalunya que més llibres compra a Amazon, un dels portals principals de venda a internet. Som una ciutat que llegeix però també som una ciutat que escriu: en només una setmana hem pogut tenir a les nostres mans els nous llibres d’igualadins com Marina Llansana (Una Constitució per a Catalunya), Antoni Dalmau (Pecats capitals de la història de Catalunya. Luxúria) i Lleonard del Rio (La Roser i la fàbrica) que se sumen als 13 llibres amb firma local que van sortir per Sant Jordi. Una ciutat que llegeix i que escriu és una ciutat culturalment rica. Iniciatives com el Mercat de Lletres no fan més que posar un granet de sorra per augmentar aquest fet.
No em puc estar de dir que, com a activitat que es fa al barri del Rec, el Mercat de Lletres ve a demostrar quin ha de ser el futur que espera a aquesta zona: ocupació cívica i cultura. Com que ja s’han fet servir massa lletres sobre el que ha de passar al Rec, potser que deixem les lletres i comencem a fer dibuixos. Si de veritat volem que sigui la joia del futur d’Igualada, cal començar a planificar-lo urbanísticament més d’hora que tard.
