(Article publicat a La Veu de l’Anoia el 14/03/14)

Igualada té, des de fa dues setmanes, finalment, un servei competitiu de transport públic amb Barcelona i Barcelona el té amb Igualada. La posada en marxa de prop d’una trentena de trajectes directes diaris entre les dues ciutats dins de la xarxa Exprés.cat, fa que a partir d’ara quedin enllaçades amb poc menys de 45 minuts; una glòria! Hem de ser conscients de la nova dimensió que pren el servei i dels hàbits que pot fer canviar a molts igualadins perquè agafar l’autobús ja és altament avantatjós respecte el cotxe particular. Lluny queden els antics horaris on els trajectes directes es concentraven només al matí; des del dia 27 de febrer es reparteixen al llarg de tot el dia, tal i com es va començar a instaurar al mes de juny amb els primers busos de la xarxa Exprés.cat i que ara s’ha completat.

Això arriba després d’anys de lluita per reclamar millores. Una lluita que s’ha vist incrementada els darrers temps gràcies a les xarxes socials i a una aplicació per denunciar al moment les irregularitats de l’empresa Monbus pel que fa al manteniment tècnic dels vehicles, la puntualitat i la seva poca capacitat en les hores de màxima demanda. Ha valgut la pena, doncs, el paper que ha fet l’administració juntament amb aquests centenars i centenars d’usuaris compromesos amb la causa per arribar a aconseguir la millora.

Davant d’aquesta notícia em sobta que, el que és un mèrit de tothom qui ho ha lluitat, ERC defineixi públicament el nou servei de busos llançadora com un “pedaç”. Amb això, no sé perquè ERC escull fer d’oposició del govern municipal del qual forma part, o potser és una estratègia per fer veure que no és al govern, ja que només queda un any per les eleccions municipals. De temes per discrepar del govern, des d’una òptica d’esquerres, n’hi ha hagut prous durant aquests tres anys de mandat com perquè justament la discrepància arribi quan la Generalitat i l’Ajuntament han aconseguit per Igualada un avenç que feia anys que esperàvem. Estic d’acord en que no es pot abaixar la guàrdia davant els incompliments reiterats que Monbus ha acumulat històricament i que cal seguir vigilant la qualitat del servei, però l’Exprés.cat és un pas que la gran majoria celebrem i felicitem sense partidismes perquè és una qüestió de ciutat.

Amb els deures de les freqüències i les connexions directes fets, la lluita per un bon transport públic en autobús per Igualada no acaba aquí. Hi ha dues assignatures pendents més que cal aconseguir i que la ciutat hauria de tenir presents. D’una banda, reclamar enèrgicament que es faci el carril Bus-VAO de Molins de Rei a l’avinguda Diagonal. Es tracta d’un projecte que la Generalitat té sobre la taula i que depèn de la llum verda del Ministeri de Foment amb una inversió relativament petita, ja que només es tractaria de repintar de nou les ratlles d’aquell tram de la B-23 per encabir-hi un quart carril que fos una via directa pels autobusos i els Vehicles d’Alta Ocupació per entrar a Barcelona. Seria una gran millora que faria reduïr, encara més, el temps de trajecte amb la capital. I un cop dins la Diagonal, i això ja es podria fer ara, caldria que la Hispano pogués aprofitar el carril bus que utilitzen els autobusos urbans i no haver de passar pel lateral.

I d’altra banda, els segons deures que caldria començar a treballar i aconseguir és la connexió d’Igualada amb altres ciutats del nostre entorn a través del transport públic. La connexió amb Barcelona és, evidentment, absolutament fonamental perquè és el nostre principal àmbit de referència, però també s’ha convertit en imprescindible poder arribar a Manresa, Vic o Lleida, tot aprofitant que tenim carreteres competitives com l’Eix Diagonal o l’autovia A-2. Cada vegada són més els igualadins que estudien en aquestes ciutats i que han de fer mans i mànigues i combinacions impossibles per poder-hi arribar. No es pot donar l’esquena a tots ells i cal treure suc de la privilegiada ubicació geogràfica que tenim al centre del país, la qual ens deixa a prop de totes aquestes ciutats on també hi podem afegir Vilafranca.

En un altre ordre de deures a fer i pensant en el molt llarg termini, cal no oblidar l’arribada d’un tren gran i competitiu amb la nova línia que ens porti fins a Martorell i des d’allà al centre de Barcelona. Manresa, Vilafranca o Vic estan batallant per millorar les seves connexions amb tren i a Igualada ens faríem un flac favor si decidim autoesborrar-nos de l’horitzó aquest projecte, com diria que ha passat.