(Article publicat a Anoiadiari.cat el 23/07/13)
Una bandera estelada oneja, des de fa una setmana, a la rotonda del Canaletas, a l’avinguda de Catalunya. El govern de la ciutat va autoritzar cedir aquest espai per ubicar-la després de rebre la sol·licitud d’Igualada per la Independència, la delegació de l’Assemblea Nacional de Catalunya. El que per alguns representa “un pas més cap a l’alliberament nacional”, també representa un precedent en la politització de l’espai públic; una línia que fins ara, a Igualada, no s’havia traspassat i que tinc els meus dubtes que sumi per la causa i que sigui, doncs, aquest anhelat “pas més”. I ho dic al mateix temps que defenso el dret a decidir i poder votar Sí a la llibertat, tal i com ja vam fer amb la consulta del 25 d’abril del 2010 i vam demanar a la manifestació del passat 11 de setembre a Barcelona.
Entenc les places i els carrers d’una ciutat com els majors espais de convivència que, pel fet de ser públics, es converteixen en espais de tots i, per tant, haurien d’escapar de ser utilitzats com a eina política. A més, desitjaria que això no depengués ni de majories ni de minories en un Ple, sinó que depengués exclusivament d’un sentit de protecció de la cosa pública i d’entendre-la com un lloc inclusiu de respecte a la diversitat, governi qui governi. Sinó, després d’aquest precedent, podem entrar en una dinàmica d’anar convertint cada plaça o cada rotonda en el lloc on plantar-hi símbols partidistes. Un fet que s’assimila a la utilització política que es fa de la façana de l’Ajuntament, l’edifici institucional que hauria d’estar per sobre de partits i governs.
L’estelada és una bandera que defensa una determinada posició política i social i en cap cas és institucional. Aquest és el matís que la diferència d’altres banderes com la catalana que és institucional i, com a tal, representa a tots els catalans, pensin el que pensin. I el mateix passa amb la bandera espanyola, ens agradi més o menys. Amb aquest criteri objectiu, doncs, és legítim que la bandera catalana estigui plantada a la plaça de l’Ajuntament o que la bandera espanyola estigui a la caserna de la Guàrdia Civil, com és igual de legítim que l’estelada pengi en espais privats com la seu d’Esquerra Republicana al carrer d’Òdena i en tants balcons de la ciutat.
D’altra banda, també tinc dubtes de si l’estelada de la rotonda del Canaletas sumarà més gent cap al Sí o el fet de veure-la cada dia allà plantada serà entesa com una demostració de força i allunyarà aquells que no acaben d’estar del tot convençuts. A aquestes alçades del procés i amb l’horitzó de la consulta per l’any que ve, crec que cal fer un treball de divulgació i explicació dels avantatges de la Catalunya independent a qui no estigui convençut, sobretot als barris, enlloc de fer actes d’autoconsum pels que ja hi creuen. I al mateix moment, pressionar tot el que calgui perquè els polítics que han de comandar el procés moguin les peces necessàries perquè en surti una cosa seriosa, ja que el camí fet, i sobretot la recerca de suports internacionals, potser encara està lluny del que seria òptim per l’èxit.
L’opció de primar la divulgació és la que ha perseguit Igualada per la Independència des de la seva creació. Ho va fer amb l’acte de presentació que va omplir el Teatre Municipal l’Ateneu fa més d’un any i amb altres activitats com xerrades diverses a la Sala de Socis que servien perquè cadascú pogués fer-se un argumentari a favor del Sí. També dins d’aquesta línia, dijous passat la plataforma Súmate es va presentar a Igualada. Considero aquest treball molt més profitós que no pas jugar a veure quina ciutat té l’estelada més gran i qui és més independentista. Tal i com escrivia Toni Soler fa uns dies al Diari Ara, “l’independentisme ha d’assumir el seu paper central i exercir-lo sense exclusions ni pretensions de puresa”.
I com a afegit, parlant de les banderes que onegen a la ciutat, falta la bandera d’Igualada, la nostra, en algun lloc. No penja de l’edifici de l’Ajuntament i al Saló de Sessions hi és ben dissumulada. Com ja vaig escriure fa uns mesos, tenim la sort de comptar amb una bandera amb orígens a l’Edat Mitjana amb les creus del patró del país Sant Jordi, la bandera catalana i les aigües que ens remeten al nostre passat prehistòric i a l’origen del nom de la ciutat; una bandera carregada de símbols locals i nacionals que no hauríem d’amagar més.