Pintor i dibuixant. Conegut durant molts anys pels seus detallistes i humorístics dibuixos, ha fet un gir radical al seu estil i aquests dies exposa la seva pintura abstracta a la sala municipal sota el títol de “Pedaços”.

> Ha estat vinculat a la vida social igualadina i ha col·laborat amb diverses entitats de la ciutat

Com va començar a pintar i a dibuixar?

Com fan tots els nens, vaig començar dibuixant ninotets a l’escola. Però m’hi vaig anar enganxant i a casa, per exemple, copiava els ninots dels diaris i anava fent dibuixos. Recordo que per allà els 10 o 12 anys ja vaig anar perfeccionant la tècnica i de manera autodidacta en vaig anar aprenent. Sobretot, el que vaig fer va ser practicar molt i veure treballs i obres de molts altres dibuixants i artistes.

Es va especialitzar en fer un dibuix amb un segell molt propi.

Sí, dibuixava personatges i escenes amb un to humorístic, moltes vegades sobre la vida i història igualadina. Eren uns dibuixos molt detallistes i amb un acabat acolorit amb aquarel·la o a llapis. Requerien molt de temps però hi gaudia molt. Amb aquest estil vaig fer l’auca dels Reis d’Igualada de l’any 1992, el cartell dels 40 anys dels Pastorets, les il·lustracions dels llibres del personatge del Konik escrit per l’igualadí Xavier Botet, i diverses exposicions, per exemple.

I com és que va decidir deixar enrere tot això?

No hi ha una raó concreta, sinó que des de fa gairebé 10 anys vaig anar evolucionat i el camí em va portar cap a la pintura abstracta, que és el que faig ara. Ho entenc com una qüestió vital, a moltes persones els passa: quan porten molt de temps concentrats en una sola qüestió tenen interès en descobrir altres possibilitats i facetes, i és el que em va passar, ja que la pintura la tenia molt abandonada. Aquests últims anys he trobat un nou llenguatge i una nova manera d’expressar-me, després d’estar molts anys amb el dibuix il·lustratiu on estava subjecte a la representació de la realitat.

On troba la inspiració?

En moltes coses; les persones rebem molts missatges però cadascú ho descodifica en funció de les seves inquietuds i els seus gustos. En el meu cas, quan veig un paisatge o vaig a una exposició, capto els missatges del color i la textura del que estic veient. L’exposició d’aquests dies a la sala municipal l’he anomenat “Pedaços” perquè jugo amb diferents colors i textures; a totes les obres hi ha incorporat algun tipus de teixit que s’integra amb la pintura. Espero que l’espectador es deixi emportar per tot això, per això no tinc cap inconvenient en que, si ho necessita, toqui els quadres amb les mans.

Què necessita per pintar o dibuixar?

Primer de tot, estar disposat a jugar amb colors i formes. Per mi és una activitat molt gratificant i s’ha convertit en una part vital de la meva activitat. És una feina solitària i sempre la faig amb música de fons.

La seva dedicació laboral també és una mica creativa.

Treballo dissenyant envasos per a productes i també em toca agafar el llapis i dibuixar. Tot i que no és de caire artístic, alguna connexió sí que li podem trobar: té una part creativa, que és la d’estudiar el volum o la decoració de l’envàs o la capsa, tot i que sempre està subjecta a una qüestió industrial.

Té algun pintor de referència?

No voldria destacar-ne cap, perquè en tinc molts i d’estils ben variats. Fins i tot, m’agrada contemplar els dibuixos que fan els nens i les nenes, ho trobo un art molt essencial.

Què representa per vostè Igualada?

És la ciutat on he nascut, on hi tinc totes les arrels i on he participat en diferents accions culturals, potser més abans que ara. Estem en uns moments difícils però que crec que totes les persones tenim a dins una potència que hem de posar en joc per moure’ns i anar endavant. Igualada ha d’aplicar-s’ho com a ciutat perquè quan ha pogut, ha avançat, s’ha ordenat i s’ha desenvolupat. Potser ara no podem fer tots els passos endavant que desitjaríem, però Igualada es mou; hi ha molta gent implicada.

(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 10/05/13)