Miriam Vives: “Els nens volen comoditat”

Foto Miriam Vives - Igualada 26-4-13Responsable de Monetti. Fa més de 25 anys que vesteixen els més petits d’Igualada, primer des del carrer Custiol i ara des de la plaça del Pilar. La botiga la va impulsar la seva mare i ara és ella qui se’n fa càrrec.

> Explica que en la roba infantil les famílies prioritzen que sigui còmode i fàcil de rentar i planxar

Són gaire “maniàtics” els nens i nenes a l’hora de vestir?

El que busquen és la comoditat i no volen que la peça els apreti o els rasqui, ja sigui per culpa d’una costura o d’una etiqueta del fabricant, que normalment sempre acaben demanant que els pares les tallin. Perquè se sentin còmodes mirem que el tipus de gènere sigui natural, de fil o de cotó, i no sintètic. També valoren molt que a la roba hi hagi els dibuixos que surten per la tele i que tingui colors vistosos i que en general sigui divertida. La decisió final sempre l’acaben prenent els pares però arriben a un conscens amb els fills.

Els pares què han de tenir en compte a l’hora de fer la compra?

Nosaltres sempre recomanem fer una compra responsable i això vol dir vendre la peça una mica més gran que la talla que faci servir el nen amb l’objectiu que pugui aguantar, com a mínim, tota una temporada. Tenim roba per infants de 0 anys fins a joves de 16, això vol dir que abarquem tota l’edat del creixement físic de la persona. Per tant, és important no vendre les peces a la mida justa, ja que sinó els pares hauran de renovar-los el vestuari a cada moment. Si se li pot fer un gira a la màniga o al pantaló és perfecte perquè això salvarà la possible crescuda del nen o nena.

Ha canviat gaire els costums a l’hora de fer la compra durant aquests 25 anys que fa que sou oberts?

Majoritàriament, ara, els dos pares treballen, així que no tenen tant de temps, i busquen peces que siguin fàcils de rentar, que s’hagin de planxar poc i que puguin aguantar força temps. Sobretot es busca més la comoditat, mentre que fa 25 anys potser es prioritzava que el nen o nena anés més clàssic o mudat. Per les nenes, el més pràctic són els leggins i pels nens hi ha pantalons de xandall però també texans amb licra que es dónen una mica. Els caps de setmana sí que hi ha temps per arreglar-se una mica més.

La roba infantil també està supeditada a les modes com la roba per adults?

Sí, cada temporada presenta les seves novetats. Per exemple, ara, es porten molt els colors fluorescents, ja sigui grocs, roses o verds, també la típica ratlla marinera amb blancs i blau marí en samarretes, i pantalons per nens de tots els colors: vermells, verds o blaus elèctrics.

A part de la roba pel dia a dia, també esteu especialitzats en vestits de primera comunió i celebracions en general. Com ha evolucionat?

Ha canviat molt, és manté en certa manera la línia clàssica però ha desaparegut l’estil de mariner i almirall pels nens i el vestit llarg per les nenes. Ara es busca un tipus de vestit més informal i, en definitiva, més aprofitable per qualsevol ocasió en la qual toqui arreglar.se. En el cas de les nenes els vestits són més curts i en el cas dels nens ara n’hi ha prou amb uns pantalons de fil, una camisa i una armilla o americana. Les línies són més innovadores i els patronatges estan més treballats. També es porten flors més grans i el color cru, més que el blanc pur d’abans, i pels nens colors terra, grisos i beixos. Es miren les tendències dels vestits de núvia i, a partir d’aquí, s’adapten als de primera comunió.

Com va néixer Monetti?

Ho va començar la meva mare perquè ella, en un principi, era fabricant de roba de nen i nena i va fer la botiga per vendre el seu gènere. Som una botiga multimarca i mirem molt de prioritzar les diverses cases del país. A més, som pràcticament l’única botiga que queda a Igualada, la resta són franquícies i grans cadenes. Sempre oferim un servei proper amb varietat i preus assequibles. Pel que fa al nom, els meus avis es deien Monets i d’aquí en va sortir Monetti. A mi m’agrada molt la canalla i la roba, així que és la mescla perfecta, hi disfruto molt.

(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 26/04/13)


Deixa un comentari

Your email address will not be published.Required fields are marked *