Judith Alemany: “Un discapacitat no és un invàlid”

Foto Judith Alemany - Igualada - 19-3-12Coordinadora SIL-Anoia. És un servei de la Fundació Ecom que des de fa 10 anys busca i troba feina a persones amb alguna discapacitat física. L’equip també el formen Bernat Castells i Lídia Gumà.

> 50 empreses de la comarca utilitzen el servei per inserir a persones amb discapacitat física

A una persona amb alguna discapacitat física li costa trobar feina?

És un col·lectiu que ho té força complicat perquè, a més de patir totes les dificultats que pugui tenir qualsevol demandant de feina, s’hi afageix la discapacitat. Primer de tot és important que la tingui assumida i en molts casos cal  que reconegui que ja no pot fer les mateixes feines que feia abans. Per tant, cal fer un treball d’autoconeixement de les pròpies limitacions, saber què es vol i què es pot fer, i a partir d’aquí engegar el procés de buscar feina.

Quin és el vostre paper?

Des del Servei d’Integració Laboral treballem per afavorir que les persones amb discapacitat trobin feina. D’una banda li donem suport en la recerca i en la seva capacitació i, de l’altra, actuem amb el teixit empresarial per tal de sensibilitzar-lo, assessorar-lo i ajudar-lo en tot el procés de contractació. És un servei gratuït que subvenciona la Generalitat.

Què responen les empreses?

Pregunten si les persones que els recomanem podran treballar, si s’agafaran baixes i dubten de si els funcionarà o no Aquesta barrera l’aconseguim trencar explicant-los l’experiència satisfactòria de les empreses que ja utilitzen el servei i que han fidelitzat els seus processos de selecció amb nosaltres. Això els dóna seguretat. Cal fer molta sensibilització. A més, cal pensar que la llei obliga a que per cada 50 treballadors, l’empresa ha de tenir en plantilla alguna persona amb discapacitat. També s’atorguen subvencions, bonificacions i incentius fiscals per cada contractació.

Quantes empreses participen del servei?

En aquests moments comptem amb una cinquantena d’empreses fidelitzades, tot i que abans de la crisi eren moltes més. En gairebé 10 anys de funcionament del SIL hem aconseguit uns 800 contractes.

Durant aquest temps heu hagut de trencar gaires perjudicis?

El perjudici més gran que hem hagut de desfer és la imatge que les empreses tenien d’una persona discapacitada físicament com algú molt limitat i no apte per la feina. I no és així, estan plenament capacitades per desenvolupar diferents tasques en tot tipus d’empreses, ja que la dificultat física no els impedeix adquirir competències professionals.

Quins tipus de discapacitats hi ha?

Des de les persones que tenen discapacitats sensorials, orgàniques o físiques, sigui per accidents laborals o no, i també les que tenen seqüeles d’alguna malaltia. Hi ha feines que són perfectament compatibles amb tot això i és el que busquem nosaltres. Ser un discapacitat no vol dir ser un invàlid, sempre veiem el got mig ple i parlem més de les capacitats que no pas de les discapacitats.

Quines feines poden fer?

Tot i que a la comarca de l’Anoia hi ha un problema de manca de formació, a la borsa hi ha des de perfils altament qualificats fins a personal de línia de producció. Els més demanats són per línies de producció, tasques administratives, repartidors, neteja industrial o consergeries, entre altres.

Què més ofereix el SIL?

Ajudem a completar la formació amb tallers d’informàtica, internet, català, o d’aprendre a fer un currículum. També és important recordar que treballem en xarxa amb tots els serveis d’orientació laboral de la ciutat i la comarca i compartim ofertes i demandes de feina.

(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 16/03/12)


Deixa un comentari

Your email address will not be published.Required fields are marked *