Pintapedrer. És un artestà igualadí dedicat, des de fa 12 anys, a pintar sobre pissarra i s’ha especialitzat en fer tot tipus de bijuteria amb aquesta pedra i també quadres. A Altafulla ha rebut el premi a l’Artesà més Innovador.

> Ofereix tots els seus treballs a fires i mercats, i a la pàgina web elpintapedrer.cat i també té el bloc elpintapedrer.com

Per què pintes sobre pissarra?

És una pedra molt maca que m’agrada pel seu tacte, color i lleugeresa. Això permet que dóni molt de joc i pugui convertir-se en diverses formes. A més, quan la pintes, el seu color negre ofereix un contrast molt especial. És un material força fred, però no cal patir perquè s’adapta de seguida a la temperatura corporal, en el cas que portem penjolls o altres complements fets d’aquesta pedra, per exemple. També és molt dur, el que dóna força feina a l’hora de manipular-lo. He provat altres pedres com les de riu però la que més m’agrada és la pissarra.

Com la treballes?

La que compro ve de Galícia i primer miro quina cara de la pedra vull fer servir i l’observo per totes les bandes. Si hi haig de fer una pintura, cal tenir clar què vull pintar-hi. Normalment faig paisatges inventats i em preparo un esbós en un paper a part. En el cas de la bijuteria, cal tallar la pissarra perquè quedi convertida en una arracada, un penjoll o un anell, per exemple. És quan faig servir unes tisores grans especials o una petita serra per tallar-la i la llima per polir-la. Una vegada tenim la peça tallada, cal complementar-la tot afegint-hi peces fetes amb altres materials com la plata, les perles o el coure, per exemple.

Com vas començar?

Fa anys que pinto i vaig estudiar arts i oficis a l’Escola Municipal d’Art Gaspar Camps on hi vaig aprendre diferents tècniques i varietats artístiques que després he pogut anar aplicant en tot el que he fet. Vaig ser un dels alumnes de la primera promoció del centre! Primer feia quadres a l’oli fins que em van venir a parar a les mans unes pissarres i vaig començar a especialitzar-me en aquest àmbit fins arribar a deixar una feina que tenia totalment diferent per endinsar-me, en exclusiva, aquest món. Em vaig llençar a la piscina sense saber si hi havia aigua.

N’hi havia?

Creia en el projecte, l’he pogut tirar endavant, juntament amb la meva companya i de moment n’hem pogut fer la nostra feina. Cal ser molt constant i cada cap de setmana participem a fires arreu de Catalunya i també hem anat en algunes d’Espanya. És el nostre espai de promoció, a més de la pàgina web. El cap de setmana que ve, 9 i 10 de març, serem a Igualada al primer mercat medieval. Vaig començar venent només quadres fets sobre pissarra, però si m’hi volia guanyar la vida, calia fer alguna cosa que tingués més sortida al mercat i vaig apostar per la bijuteria de pissarra.

La gent valora el que féu?

En general costa que siguin conscients del munt d’hores que hem de dedicar a això per aconseguir el que fem, però qui ho valora ho valora molt. Oferim un producte personal i únic, ja que és impossible aconseguir tallar dues peces iguals. És el que ens caracteritza als artesans.

Per què “pintapedrer”?

Va ser casual. Un amic meu havia anat a Mallorca i va explicar que allà hi ha els “picapedrers” i em va deixar anar: tu ets un “pintapedrer”. Em va agradar i aquest és el nom que faig servir arreu.

(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 01/03/13)