Escultora. Fa 28 anys que crea peces al seu taller, algunes tant conegudes com la “Nena de la font” o el “Noi de la Rambla”, i és professora a l’Escola d’Art Gaspar Camps.

> Sempre busca transmetre sentiments o actituds a partir d’un gest dels seus personatges

Com són les seves escultures?

Faig un tipus d’escultura molt figurativa, gens abstracte, les meves peces són persones, moltes vegades nens o adolescents, i sempre vull que parlin amb l’espectador. També busco que en una exposició cada peça tingui personalitat per sí mateixa i una interrelació amb l’espai i amb les altres escultures.

Com s’aconsegueix?

M’agrada transmetre a part d’un petit gest, ja que és el més natural i el més autèntic de cada persona. L’escultor Jacometti ja deia que la força d’una escultura no està en el moviment o el volum, sinó que està en el mínim gest. Per això les meves escultures sempre estan en una posició molt natural, gens artifical, i a través d’una mirada, la posició de la mà, de la cara,… transmeten una actitud o un sentiment.

La gent ho entén?

A vegades és més difícil entendre una peça figurativa que una d’abstracta, perquè com que s’identifica de seguida la gent no es para a pensar tanta estona què transmet. El que jo aspiro és que les persones s’identifiquin amb l’obra i gràcies a aquest estil figuratiu ho aconsegueixo, ja que s’hi senten reflectides. En general considero que la gent necessita l’art perquè, només amb la contemplació, és una manera d’evadir-se de les coses i reflexionar.

Amb què s’inspira?

Per mi la major inspiració és el que veig al carrer. Inconscientment em fixo en les actituds i gestos de la gent

Perquè fa les escultures molt rugoses?

És un estil que convida a tocar, molt proper. Amb un estil rugós s’aconsegueix que les escultures semblin inacabades i, per tant, molt més vives i amb molt més ritme. A més, em permet que siguin molt més expressives.

Amb quins materials treballa?

Modelo amb fang per crear el motlle i les escultures, normalment, les faig amb bronze, però també m’agrada treballar amb la fusta i la pedra. Ara bé, com que el meu estil és molt gestual, els materials tous són els que em dónen més opcions i puc treballar-los directament amb les mans, que són les meves màquines, per transformar-los en base a la idea que vull transmetre. És un repte de jo mateixa amb la matèria, amb qui s’estableix un diàleg.

Quins passos cal seguir abans de crear una escultura?

Primer plasmo la idea en un dibuix o en faig una versió en petit. Quan m’agrada, la faig en gran amb fang i a partir d’aquesta es creen els motlles amb silicona i hi posem una caixa de guix o resina de polièster perquè s’aguanti. Amb aquests motlles que surten és amb el que es fa la versió final i el bany amb bronze. La mida pot ser de molts tipus, les escultures més petites que he fet són d’uns 5 o 10 centímetres, i la més gran fa 4 per 5 metres i pesa 13 tones.

Fa de professora, com pugen les noves fornades d’artistes?

A diferència de quan jo vaig estudiar Belles Arts, actualment hi ha molta informació; navegant per internet s’en pot trobar molta, però cal que es filtri perquè sinó acaba provocant desinformació. Per això crec que la formació és molt important, tenir estudis, i se’ns dubte també és clau la pràctica, perquè és una feina que s’aprèn al dia a dia.

(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 13/01/12)