Ebenista. Va començar a treballar als 14 anys com a aprenent i està considerat un dels millors ebenistes d’Igualada. Ara que en té 79 i està jubilat, encara porta l’ofici al cor.

> Creu que caldria recuperar la figura de l’aprenent perquè és la manera de conèixer un ofici

Quina és la diferència entre un ebenista i un fuster?

L’ebenista és el qui crea mobles i mobiliari per la llar en general i el fuster és qui fa les portes, les finestres, els vestiments,… L’ebenista crea la peça des de zero, sempre personalitzada al gust del client i podríem dir que és més artista, tot i que hi ha fusters que també són molt artistes.

Perquè va triar aquest ofici?

Des de petit ja m’agradava, però no sabia la diferència entre un ebenista i un fuster i deia que volia ser “fuster dels que fan mobles”. Recordo que sempre em quedava encantat mirant les botigues de mobles que hi havia a Igualada pensant en com devien estar fets. L’ofici no em ve de família, però el meu pare era tot un manetes.

Quan va començar a treballar?

Just quan tenia 14 anys, fins i tot algun mes abans de complir-los i encara anava a l’escola ja anava en un taller, les ganes per aprendre l’ofici van passar per davant de tot. Des d’aleshores no he parat, és un ofici que porto dins. Fins i tot, estant jubilat, encara m’entretinc amb algun moble que faig pel meu compte. M’atrau  la vessant creativa d’aquesta feina i no sé fer altra cosa, la necessito.

Quins encàrrecs ha rebut?

He fet des del mobiliari de botigues de roba de Barcelona fins a moblar pisos sencers de 400 metres quadrats. Vaig obrir el meu propi taller al carrer de Sant Faust després de ser aprenent i treballar en altres locals d’Igualada.

Vostè que es va iniciar a l’ofici d’ebenista com a aprenent creu que s’hauria de recuperar aquesta figura?

I tant que sí, però tot ha canviat molt. Ara l’aprenent comença a treballar quan té 16 anys i quan fa els 18 ha de guanyar com un operari normal. Quan jo vaig començar això no passava i s’havien de superar diferents categories: aprenent, aprenent avançat, mig oficial, oficial de segona i oficial de primera. Caldria recuperar una certa jerarquització i que els joves, durant els primers anys, prioritzessin l’aprenentatge de l’ofici per davant de guanyar un gran sou. La pràctica és el que els farà bons professionals perquè es puguin guanyar bé la vida el dia de demà.

Com ha evolucionat l’ofici?

Els ebenistes d’ara treballen molt bé però d’una manera més automàtica, les màquines poden fer i tallar una gran quantitat de peces dissenyades prèviament amb ordinador. Abans això era impossible i calia dedicar molt temps a cada part. A més, ara els mobles tenen unes línies molt més lineals sense les curves o els guarniments que abans es feien a mà. D’altra banda, des des de fa uns anys ha entrat amb força la figura del decorador que s’encarrega de dissenyar els mobles, una feina que abans estava totalment reservada als ebenistes.

Com s’explica el fenòmen Ikea?

Ha fet mal a l’ofici, però no podem fer-hi res perquè la gent prioritza altres coses abans que tenir uns bons mobles a casa. Ara es prefereix tenir un moble barat, amb mides estàndards i més senzill que es pugui canviar al cap de 10 anys, tot seguint les modes. Abans els mobles eren clàssics i duraven tota la vida en una casa, o fins i tot passaven de pares a fills.

(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 10/02/12)