Contacontes. Fa 19 anys que treballa de narradora de contes, a més de ser educadora social. Viu els contes amb passió, els estudia i els imagina abans d’explicar-los.

> Catalunya és un país amb tradició de contes i hi ha una associació de narradors

Iniciem l’entrevista amb “Hi havia una vegada…”?

És un molt bon encapçalament per començar un conte perquè és com obrir una finestra a la màgia. Després del “Hi havia una vegada…” tot és possible, és la manera d’endinsar el públic al món del conte. Amb tots els idiomes hi ha una frase d’aquest estil.

Què expliquen els contes?

Ens ensenyen a viure perquè parlen de la vida d’una manera dolça i sovint implícita, l’inconscient treballa molt, no cal dir-ho tot mastegat. Hi ha contes que parlen de coses molt dures amb emocions importants, però ho expliquen amb tendresa. La majoria parlen de temes universals i d’històries de la humanitat, les persones necessitem explicar-nos i per això hi ha contes a totes les cultures. Diuen qui som i com som.

Perquè són necessaris?

Ajuden a transmetre normes, costums i valors de la societat. Expliquen les normes que necessitem per poder-nos entendre entre nosaltres. També poden ajudar a superar vivències personals com per exemple la mort d’un familiar proper. El nen o nena, si se sent reflectit amb un personatge que està vivint el mateix, pot entendre i superar la situació molt més ràpid; això també funciona amb temes com la gelosia, el menjar o la diferència.

Quina estructura segueixen?

La gràcia d’un conte és que explica moltes coses en un espai curt de temps i això té molt mèrit. Hi ha una primera part que consisteix en la presentació dels personatges, després arriba un problema i s’acaba resolent amb un final feliç.

Han d’acabar bé?

Els contes infantils sempre, és imprescindible. A la part central de la història el nen pateix perquè els protagonistes tenen un problema i aquestes emocions de por s’han de resoldre positivament amb un final feliç. Per exemple, quan un nen demana que li expliquin moltes vegades el mateix conte és perquè malgrat l’emoció o por que li provoqui, sap que el final és bo perquè ja el coneix i això l’ajuda a estar tranquil. Per això cal que se li expliqui les vegades que vulgui.

Hi ha edats concretes per escoltar contes?

Totes són bones. Ens iniciem amb les cançons de falda que no deixen de ser petites històries, com l’Arri-arri tatanet, després hi ha els contes de dibuixos i cap als 2 anys i mig ja es poden començar a explicar històries amb tota l’estructura. I quan som grans això segueix, Quim Monzó és autor de contes.

Quina és la diferència entre llegir i escoltar un conte?

Un conte explicat és viscut, la persona que l’escolta s’implica molt més perquè algú li està narrant la història; només amb la mirada hi ha una connexió constant. A més, qui escolta s’imagina la història i els personatges, cosa que no passa amb un llibre, ja que normalment va acompanyat d’il·lustracions. Estem en una societat molt visual i hi ha poc temps d’escoltar de manera tranquila.

Com a contacontes, quins trucs donaria a pares i mares?

Els diria que han de ser capaços de deixar-se anar, per exemple, tot fent veus diferents per interpretar els personatges del conte i així donar més força a allò que diuen. També han de ser propers i preguntar al nen detalls sobre la història per mantenir-lo connectat al conte. Per aconseguir l’intriga també és molt important saber utilitzar bé els silencis. Considero molt necessari explicar contes, és un moment fantàstic per estar junts pares i fills.

(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 27/01/12)