Assessor i consultor 2.0. Acompanyat d’un mòbil d’última generació, explica apassionat el món de les xarxes socials on tot està connectat i la informació pot arribar molt lluny

> A part de Facebook i Twitter també existeix Google+ i la xarxa de contactes de feina Linkedin

És imprescindible estar en una xarxa social?

No és imprescindible però ser al Facebook o al Twitter permet poder contactar amb gent del teu entorn d’una manera més immediata. També és útil per accedir d’una manera més fàcil als continguts que puguin interessar-te en funció dels teus gustos i preferències.

Poden perjudicar la vida social real?

Al contrari, la reforcen. Faciliten les relacions amb els amics perquè pots saber què fan en temps real, compartir-ho i comentar-ho. Hi ha un contacte molt més directe. Això, però, no ha de fer perdre mai el contacte a la vida real ni les trobades per fer un cafè, un sopar o una sortida junts.

A les xarxes socials hi ha privacitat?

Cada usuari ha de saber què vol compartir i què no, per això xarxes com Facebook donen diferents opcions de privacitat que cal conèixer i activar perquè el nostre perfil no sigui públic i es limiti a les persones que vulguem. En el cas de Twitter és diferent perquè la seva essència recau en que és una xarxa completament pública pensada per compartir missatges curts d’informació. Tot això cal saber-ho abans d’entrar-hi i actuar amb consciència com fariem fora de la xarxa amb la nostra vida privada.

Què podem escriure al Facebook o al Twitter?

Podem compartir enllaços de notícies o vídeos, fotografies, opinions, el que fem al nostre dia a dia,… Cadascú s’ho ha d’adaptar i ha de controlar la informació que hi escriu. Cal ser molt curosos i que no ens haguem de penedir d’haver-hi posat alguna cosa que no volíem. Cada usuari n’és el màxim responsable.

Podem adaptar el refrany i dir “diga’m a qui segueixes i et diré qui ets”?

Sí. Normalment la gent té amistats o segueix a persones que s’adapten als seus gustos i interessos i per tant, podem conèixer una persona només mirant a qui té d’amic al Facebook o al Twitter. Per això no cal que ens sàpiga greu no acceptar tothom qui ens agrega demanant-nos amistat.

S’ha trencat el paradigma que la informació només l’havien de donar els mitjans habituals.

Amb les xarxes socials l’individu té molt més poder perquè pot transmetre informació igual que un mitjà o fins i tot abans que el mitjà la conegui. Això és democràcia real: tothom pot accedir i donar informació, i tenir repercussió. Per exemple, el boicot publicitari a La noria de Tele 5 s’ha produït a partir de les crítiques d’un usuari d’internet a la xarxa.

Quina evolució seguirà la xarxa?

Al principi les webs eren 1.0, simples aparadors, ara ja són 2.0 i l’usuari pot compartir, comentar i generar informació. El futur és el 3.0, una web semàntica que adaptaria els seus continguts en funció de l’usuari que la visités. Internet podria saber, per exemple, si és home o dona, l’edat que té, on viu, l’idioma que parla i els seus gustos. Amb tot això, la web oferiria el que fos més adient per l’usuari, enlloc que aquest hagi de buscar i remenar pel portal fins a trobar el que li interessi. La recerca seria molt més ràpida i directe.

(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 02/12/11)