Frare caputxí. Als seus 87 anys ens parla amb molta passió de la col·lecció de 18.000 cargols de mar i de terra d’unes 2.000 espècies diferents que guarda al convent d’Igualada.

> Es mostra preocupat pel poc respecte que ara hi ha per la natura i demana que tothom tingui més consciència

Frare caputxí. Als seus 87 anys ens parla amb molta passió de la col·lecció de 18.000 cargols de mar i de terra d’unes 2.000 espècies diferents que guarda al convent d’Igualada.

> Es mostra preocupat pel poc respecte que ara hi ha per la natura i demana que tothom tingui més consciència

Què el va portar a fer aquesta col·lecció de cargols?

La meva fascinació per les ciències naturals, que és un dels meus principials hobbys. De fet, durant molts anys vaig ser professor d’aquesta matèria al seminari d’aquí Igualada. Hi ha cargols d’Austràlia, el Japó o Costa Rica, alguns són molt grans i altres fan només 1 mil·límetre i s’han de veure amb microscopi.

Els té tots classificats i catalogats.

Ho faig amb l’ajuda de bibliografia. Cal mirar la forma, el color, la procedènica i passar-se bones estones buscant les dades. Si el cargol ha estat trobat viu o mort es nota, per exemple, en el color de la closca que és més alegre o més apagat. Molts els he trobat jo i altres me’ls porten coneguts que fan vitatges o pescadors que els troben enredats a les xarxes.

Com va començar?

Va ser al 1969, quan era mestre de novicis a Arenys de Mar. A l’hivern, cada dijous a la tarda portava els nois a llegir a la platja i mentrestant jo trobava cargols. Quan els meus avis tenien una casa a Salou, de petit, ja agafava petxines amb la meva mare i quan estudiava batxillerat també buscava fòssils. Tinc amor per la naturalesa i voluntat científica, però també espiritual.

Hi ha una explicació religiosa?

Sóc frare franciscà-caputxí i el nostre fundador és Sant Francesc d’Assís, patró de l’ecologia. Era un home que s’agermanava amb la natura, la respectava i no la dominava, tant és així que en molts dels seus escrits tracta el foc, l’aigua o els estels de germans.

I Déu seria el pare?

Sant Francesc explica que nosaltres som imatges i semblances de Déu, que és qui fa tota la creació. Per això tots som germans de Jesucrist perquè és el primer home i si tu existeixes és perquè ell existeix.

La seva col·lecció, doncs, recull part d’aquesta gran creació.

Aquest és el fons més profund: manifestar la grandesa de Déu a través d’una cosa concreta com són els milers d’espècies de cargols que hi ha al món. Com a frare m’he trobat com peix a l’aigua: he treballat integrat a la naturalesa com feia el nostre fundador i he pogut demostrar la magnificència de Déu en la creació.

Quin futur li pronostica a la naturalesa?

És qüestió de no abusar del que tenim perquè estem condemnats a entendre’ns i integrar-nos-hi. I si no ho fem així, la natura té les seves lleis que a vegades veiem que aplica. Estem construïnt un món que no la respecta però ja no és qüestió de fer marxa enrere, cal tenir mesura per millorar-la.

(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 07/10/11)