Molt bon article publicat al diari El País sobre el periodisme local. Una eina imprescindible per unir un territori i la seva gent. L'article subratlla tots els seus valors: ¿Quién va a contar ahora la historia de Cuenca?
Article d'Antoni Guitérrez-Rubí al seu blog sobre les fotos oficials de diferents presidents de diversos països. Ells i l'escena que els envolta, tot comunica: Fotos oficiales en la política
Després d'una conferència sobre Coop57 a Igualada i la integració de quatre entitats de la ciutat en aquesta cooperativa, en Ricard Espelt va fer-ne aquest resum que ajuda a entendre el sentit d'aquest model com a alternativa al sistema bancari …
Continue ReadingEn Rafa Moya recull al seu blog, en un article del 2009, la seva indignació pel temps que es tarda d'anar d'Igualada a Barcelona en tren: 93 minuts indignes
Val la pena llegir aquesta entrevista del Diari Ara al sociòleg Loïc Wacquant sobre la crisi i les retallades. Demana més impostos als q més tenen com a base de la redistribució: “La majoria dels rics no es mereixen ser-ho”
Bona reflexió del Jaume Farrés a Anoiadiari sobre els poemes que, tot sovint, apareixen pintats a les parets d'Igualada. Em sumo a la felicitació que fa als seus anònims autors: Gràcies per pintar-nos les parets amb poemes!
L'Europa del capital o l'Europa dels ciutadans? Molt d'acord amb l'anàlisi del moment que viu el continent, escrit per Carlos Berzosa: El declive del proyecto europeo de integración, de Carlos Berzosa Alonso-Martínez en Economía de la Fundación Sistema
En Ferran Martín escriu al Som Anoia un elogi al silenci del Parc Cementiri Nou d'Igualada. Una de les joies de l'arquitectura contemporània catalana obra del gran arquitecte Enric Miralles i que tenim a la ciutat. Tot i que moltes …
Continue ReadingMolt d'acord amb l'article de Pilar Rahola a La Vanguardia en el qual alerta dels perills de l'anonimat a la xarxa: Perillós 'informer'
Divulgativa mirada de la Cora Muntané en un article al Núvol sobre la bona salut de la cultura a l'Anoia amb plataformes i entitats de gent carregada de ganes de fer coses: L’Anoia, brots verds de cultura