Doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya i compositor a temps lliure. És un igualadí polifacètic que participa en diversos col·lectius de la ciutat. La seva afició per la música l’ha portat a composar i ho combina amb la docència i la investigació al campus de Terrassa.

> És l’autor de la missa en honor a Sant Bartomeu d’Igualada i ha guanyat diferents premis de composició musical

Perquè t’agrada la música?

La música agrada a tothom. Cadascú té el seu estil i les seves preferències i cadascú hi busca coses diferents però no conec ningú a qui no li agradi. Uns l’escoltaran per passar-s’ho bé, altres per distreure’s, per relaxar-se o per descobrir coses noves. Jo no tinc un gènere de capçalera i escolto de tot.

Com composes una peça?

Primer cal saber si tindrà lletra o només la melodia sola. Si té lletra, sempre prefereixo tenir primer la lletra i després adaptar-hi la música i no fer-ho al revés. A partir d’aquí, parteixo d’una idea embrionària; un motiu que desenvolupo. El motiu pot ser un simple compàs de 4 notes, com pa-ra-pa-pa-pam i ja està. És una cèl·lula, una idea bàsica a partir de la qual faig tota la peça sense plantejar-me la durada ni res; la idea flueix.

Quina estructura ha de tenir una obra?

El discurs musical ha de tenir un inici, un desenvolupament i un final, com una novel·la. La música comercial actual no acostuma a seguir aquesta estructura i això ens ha mal acostumat.

Com fas la combinació dels instruments?

Em sento molt còmode treballant per orquestra perquè porto 20 anys tocant en orquestres com per exemple la Jove Orquestra Simfònica de l’Anoia que és on encara segueixo. Per tant, és una formació que la conec bé. A més, composar per orquestra té un punt de repte perquè cal conèixer molt bé tots els instruments i escriure la partitura de manera que cada un d’ells pugui explotar al màxim les seves possibilitats. També he composat per orgue, cor i per grups de cambra, de teatre, a més de fer arranjament per formacions pop i rock.

Tens algun segell o mania personal?

Això ho sabrien dir millor els intèrprets i directors que han treballat les meves partitures, però sí que sempre faig que el motiu del qual parteixo tingui un punt de reiteració al llarg de tota l’obra. D’altra banda, acostumo a escriure amb canvis de compassos, d’un 2/4 puc passar a un 3/4, per exemple, per trencar el que seria l’estructura natural. També m’agrada canviar les harmonies amb canvis de tons sobtats per variar el discurs i evitar una monotonia.

Els músics fan cas de la partitura?

En la música escrita el compositor és qui escull si fa la partitura sense deixar opció a la improvisació o a l’interpretació que en vulgui fer el músic, o si marca ben bé com vol que soni cada part. Jo sóc de marcar-ho amb detall. Hi ha gèneres que funcionen diferent; en el jazz, per exemple, les partitures són un simple esbós amb alguns acords i el músic ha d’improvisar sobre aquella base. Els grups de rock no tenen partitura però fan moltes hores d’assaig fins que s’ho aprenen de dalt a baix. En general, al segle XX la improvisació ha sigut més transversal i hi ha molta música que requereix que els músic tingui els suficients coneixements com per poder improvisar davant d’una partitura.

Igualada té un bon nivell musical?

Sí, però no més que qualsevol altra ciutat com la nostra. Si ens comparem amb Manresa o Vic estem a un nivell semblant, tot i que moltes vegades ens agrada dir-nos que som molt bons. El nivell és bo, hi ha una escola de música potent amb músics que estic segur que arribaran lluny, però falta promoció i sensibilitat musical a la ciutat. Un exemple és que no tenim una programació cultural oficial que aposti per la música ni una gran infraestructura de concerts. Ara bé, també es veritat que mentre Igualada es vanagloria de tenir una bona quantitat i qualitat de músics, a l’hora de la veritat als concerts que es programen sempre hi anem els mateixos.

(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 07/09/12)