(Article publicat a Anoiadiari.cat el 13/11/12)

S’ha obert la campanya electoral per les eleccions al Parlament de Catalunya i durant aquests dies, fins el diumenge 25, anirem escoltant els discursos i propostes d’uns i altres. Cada partit té els seus candidats comarcals; els polítics dels diferents territoris que opten a ser diputats al Parlament de Catalunya. He seguit amb atenció el que han dit fins ara els candidats de l’Anoia. Són les persones que hauran de defensar el nostre territori durant la propera legislatura a la cambra catalana i, per tant, crec que és important saber què diuen i quins plans tenen pel futur de Catalunya però, sobretot, pel futur de la nostra comarca. De moment, la decepció ha estat majúscula.

Si no som els periodistes els qui preguntem per les seves propostes en l’àmbit comarcal, cap d’ells en diu res, i tot i així, la resposta és molt poc concreta. Em sembla preocupant, altament preocupant, que en una comarca amb 12.264 aturats i amb un munt de famílies i empreses que viuen situacions desastroses, els qui opten a tenir representació al Parlament no diguin què tenen pensat fer i quin futur ens ofereixen. De moment, els nostres candidats a diputats al Parlament s’han limitat a repetir les consignes del seu líder, amb la diferència que els caps de llista tenen un discurs genèric perquè es dirigeixen al conjunt del país. Suposo que ho fan amb l’esperança que sigui el missatge de partit i del líder el que arrossegui els electors de la comarca cap a la seva formació. Crec que haurien de ser els candidats comarcals els qui proveïssin el seu líder de vots amb un discurs propi i convincent, i no al revés.

Mantenia l’esperança que a l’Anoia el debat en aquestes eleccions catalanes fos el de la independència i el dels drets socials, però els candidats també fessin un esforç per acotar-lo en l’àmbit comarcal: que ens parlessin de quina és la política industrial que hem de tenir; de com ajudar les entitats socials com Càritas o Creu Roja que treballen incansablement pels qui ho necessiten; de quin suport dóna cada partit als projectes engegats pels ajuntaments del territori, siguin o no del seu color, i el seu compromís a anar tots a una per defensar-los al Parlament; de quines han de ser les comunicacions pels propers anys, de si tindrem un transport en tren competitiu o una Hispano decent, o de si aposten per fer millores a l’autovia A-2 per evitar les cues de cada matí a l’entrada a Barcelona; de si algunes escoles del sud de la comarca seguiran tenint barracons; de si el turisme seguirà sent l’aposta per l’Alta Anoia; de si vindran més abocadors com el que s’està plantejant en aquests moments a Jorba; de si hi haurà canvis en les ajudes pel transport escolar dels pobles; de si creuen en la necessitat de reorganitzar la comarca en tres grans parts (nord, Conca, i sud) per funcionar millor…

No dubto de la capacitat política, valentia i ganes de tirar endavant de tots els candidats de l’Anoia al Parlament i la il·lusió que posen en aquest procés, però caldria que com a anoiencs i anoienques els demanéssim propostes clares pel futur de la comarca que enriquissin el debat electoral durant la campanya, tot obrint una nova perspectiva i donant-nos altres motius per votar per la seva formació. Al Parlament es decideixen moltes coses que afecten directament a l’Anoia i els seus municipis, així que hem de saber amb quina carpeta de propostes hi volen anar els nostres candidats.

Que haguem de demanar que facin aquest esforç és un senyal de que el sistema electoral català de llistes tancades no és eficient. Una evidència que es posa més de relleu després d’haver vist com funcionen les eleccions americanes, encara que les de dimarts fossin les presidencials. El candidat que no truca a les portes, que no parla amb els seus veïns, que no promet defensar el seu comptat per damunt de qualsevol altra cosa i per damunt del seu partit, que no fa trucades per demanar el vot, que no organitza actes, reunions i petits mítings per explicar el seu projecte per la seva gent, no guanya la plaça de senador.

Espero que aquest article quedi del tot obsolet abans del dia 25 de novembre, senyal que els candidats ens hauran parlat de l’Anoia i ens hauran donat esperances per creure en el futur d’aquesta comarca. Confio en la seva capacitat perquè això sigui així; els necessitem més a prop i connectats al territori que mai.