L’Ajuntament de Vilanova va posar el 12 d’octubre una bandera espanyola molt llarga a la façana. Li hauria posat a l’Ajuntament d’Igualada?

Evidentment que no. Al balcó de l’Ajuntament ja hi ha quatre banderes. Són suficients.

Ha passat un any de la proclamació de la independència després del referèndum, de la repressió i del 155. La força d’esquerres que voleu impulsar, que inclou també un espai polític autodeterminista, quin posicionament tindria al respecte dels símbols que recorden els presos polítics? I si formés part d’un govern, hauria permès les votacions als col·legis?

En primer lloc, el projecte col·lectiu que vull formar es centra en Igualada i l’electorat igualadi, al llarg de la història, ha demostrat que el debat municipal li interessa i el mou. Oferir un projecte transformador, engrescador i guanyador per la ciutat és un repte prou majúscul al qual em comprometo dedicar-hi tota la força, il·lusió i energia. Dit això, sempre m’he manifestat en contra de la presó preventiva que pateixen alguns líders independentistes. I pel que fa a les urnes i les paperetes, a mi no em fan mai ni por ni mania i que la gent pugui expressar-se a través d’aquests dos elements és essencial en qualsevol democràcia.Però pot el PSC, que inclourà en el seu espai, clarificar la seva posició? El 2012 es definia com a autodeterminista i Pere Navarro demanava un referèndum, i ara es parla, des de files socialistes, de votar només una solució federal. La seva força defensarà a l’Ajuntament l’autodeterminació?

Repeteixo que el que ens jugarem el dia 26 de maig és la Igualada dels propers anys. I que a nivell municipal, aquests quatre anys, es diuen “mandat” i no “legislatura” perquè des d’un Ajuntament no es poden fer ni canviar lleis. Vull el millor per Catalunya i si el millor és la independència, molt bé, tot i que de moment no s’ha demostrat que el país avui estigui millor que fa 5 o 10 anys. I repeteixo que les urnes i les paperetes no em fan ni por ni mania, al contrari. Poden servir per solucionar políticament el que es va voler solucionar judicialment, cosa que és un error.

Enric Conill es va presentar fa pocs dies en un acte públic. Ell és d’ERC i independentista, però a part d’aquesta diferència, a nivell de projecte de ciutat fa l’efecte que sona una música molt similar a la de Jordi Cuadras. Com ho veu?

Evidentment, són valors d’esquerres i compartim moltes coses i les propostes poden ser similars. Hi ha punts en els que uns podem ser més agosarats i progressistes que altres però ens hem de saber complementar amb les altres forces d’esquerres. Ara, també és cert que l’única força que ha acompanyat Marc Castells durant tota la seva trajectòria política i ha governat amb ell al Consell Comarcal, a l’Ajuntament d’Igualada i a la Diputació de Barcelona és ERC.

El govern de Marc Castells ha posat la banya en l’economia i en reduir l’endeutament des de que va assumir el 2011. Què no el convenç de la seva obra de govern i què voldria canviar? 

Igualada està equipada i ordenada urbanísticament, resultat dels 12 anys de governs de progrés, però no afronta els debats per a la pròxima generació. De fet, ja vaig exposar que la flama que hi ha en una llar de foc, si no l’atiem, s’acaba apagant. La ciutat és a temps d’atiar la flama, que encara ens segueix escalfant, i regenerar-la. En el projecte, es plentegen tres àmbits: Igualada dins Igualada, Igualada a la Conca i Igualada a Catalunya.

A què es refereix amb Igualada dins Igualada?

Igualada és molt més diversa del que ens pensem que és. Si vull ser alcalde, és per treballar també per la Igualada invisible, no només per la visible. La Igualada invisible són mares de família que cobren 322 euros al mes, sense feina, amb quatre fills, persones que han arribat fa pocs anys i no se senten arrelades, el col·lectiu LGTBI, la gent que viu als barris i se senten allunyades del funcionament de la ciutat. Cal una resposta a aquesta diversitat. Jo conec aquesta Igualada diversa des de ben petit gràcies a l’escola pública. A l’Emili Vallès els meus companys de classe eren de Fàtima, les Comes, el centre o Sant Jaume Sesoliveres. Cal ser conscient d’això.

En termes més tècnics, és inadmissible gestionar la ciutat amb un document, un POUM, del 1986. Dins el nou Pla Urbanístic cal un pla d’habitatge, omplir els pisos buits, rehabilitar els pisos degradats perquè siguin pisos socials, afrontar la bombolla del lloguer i reactivar la promotora municipal d’habitatge. I si es resol això, es podrà crear comerços en aquestes zones millorades. I hi ha un altre front, com aprofitar l’oportunitat que ens brinda el Rec per crear una nova ciutat dins la ciutat. Cal una segona biblioteca que serveixi, també, per descentralitzar alguns actes, potser cap al nord d’Igualada. Cal eixamplar la ciutat i que tots els barris siguin de primera.

Coneixent a Jordi Cuadras, que no és una persona d’agafar el cotxe sovint, xoca amb la mentalitat igualadina d’emprar el cotxe per desplaçaments petits. Els automobilistes igualadins saben que aparcar és un drama i ara han aparegut les zones blanques com a remei. Li agrada la idea?

Igualada, per la mida que té, es pot fer a peu o en bicicleta. Entenc que hi ha treballadors que no tenen aquest temps, però per al ciutadà, li és accessible anar de nord a sud o d’est a oest en un passeig, en poc més de mitja hora. Quan va governar l’esquerra progressista es van fer escales mecàniques per millorar l’accessibilitat, o ponts on hi havia barrancs. Però en vuit anys, no s’ha fet cap carril bici, al contrari, se n’ha eliminat un, a l’Avinguda Gaudí.

Hi ha desplaçaments que cal fer en cotxe, és clar. Les zones blanques són solució a curt termini, però a la llarga, els propietaris voldran treure un rèdit -legítim- del seu terreny i construir-hi. Què haurem planificat per quan això passi? Res. Les zones blanques són una solució provisional.

Parla de planificar. Tenint en compte que reivindica el llegat de l’Entesa, en el seu moment hi havia un pla d’aparcaments que el govern d’aleshores no va arribar a executar.

Jo vinc a parlar del futur. Evidentment, si hem de recordar perquè no es va aplicar, hi havia el previst soterrat a la Plaça de les Tortugues, on CiU va fer una forta campanya contra aquests nous estacionaments. Calien també aparcaments a la Plaça de la Masuca. Allí ara s’hi fa una obra que algun dia s’haurà de desfer, per guanyar nous aparcaments. Les zones blanques que hi ha a les immediacions no seran eternes i en aquesta àrea d’Igualada, ara que hi haurà activitat universitària i l’accés amb la Ronda Sud, cada cop tindrà més afluència. L’aparcament soterrat allà era i és necessari i ara no hi ha cap planificació d’estacionaments a llarg termini.

Ha fet l’àmbit polític de l’Entesa prou autocrítica? Marc Castells i CiU han guanyat dues eleccions seguides amb més de deu regidors. Quelcom hauran fet bé.

Sí, l’aposta universitària és una bona aposta. Ho he dit sempre. Crearà talent a la ciutat, no em cauen els anells per dir el que s’ha fet bé. Els governs de l’Entesa per Igualada van permetre equipar la ciutat amb serveis com el nou Hospital, una nova escola pública (única nova en democràcia), centres cívics i el CAP Igualada Nord. Es va ordenar la ciutat. I es va demostrar que la ciutat pot votar canvi i transformar-se. Va ser una fórmula d’èxit i es van canviar coses que encara avui segueixen formant la Igualada que tenim.

Parla d’Igualada dins la Conca. De què serveix avui per avui la Mancomunitat? I s’ha de dependre sempre dels terrenys que té Òdena per plantejar una nova superfície industrial? Es respecta l’autonomia municipal del veí del nord?

Can Morera es podia veure amb bons ulls quan hi havia la Zona Franca darrere perquè tenia més facilitats de captació i podia fer més pressió perquè vingués el tren gran. En el moment que el Consorci se’n desentén, tinc dubtes que sigui viable el projecte. Això que hi ha ara sembla que és una excusa perquè l’Incasòl es tregui de sobre els terrenys que es van comprar per fer negoci quan pensaven que al costat vindria la Zona Franca amb el seu polígon. D’altra banda, m’agrada anar a Can Masarnau i veure el paisatge que hi ha, són paratges bonics i s’han d’aprofitar. Si no ve la Zona Franca, ja tenim altres polígons, com les Gavarreres o el de la Pobla per desenvolupar, fins i tot Incasòl ja té altres terrenys construits i buits a la Conca. Sens cap dubte que cal un espai a la Conca per ubicar la indústria, però si no hi ha la Zona Franca, cal pensar-s’ho dues vegades abans d’hipotecar un terreny que ara és verge.

Li agrada la idea d’arribar als 50.000 habitants?

La solució i l’oportunitat és la Conca d’Òdena. Podríem reclamar més serveis i infraestructures.

Com li posaríem a la criatura?

El nom no fa la cosa. El govern d’Igualada va buidar la Mancomunitat, que era l’òrgan decisiu, de pressupost i contingut. Primer cal reactivar-la i fer camí.

Passem a la Festa Major? Li convenç el model actual? I Sant Bartomeu, ha de ser festiu?

Hi ha model? N’hi ha un que la basteix de dilluns a dilluns, i un altre que la vol en funció de les vigílies i de Sant Bartomeu. La Festa Major ha de ser espai de gaudi, on visquem l’espai públic de la manera més divertida, compartir places i carrers i que tothom se la senti seva. Això és clar. El que cal és que no s’hagi de refer cada any el programa respecte els dies de la setmana o els criteris diversos que hi ha. Tot el meu respecte i reconeixement pels que volen recuperar el patrimoni i el model que Igualada havia tingut i que no fa tant que va perdre. Com qui aspira a recuperar el patrimoni material d’una muralla o un castell, també és legítim voler recuperar el patrimoni immaterial de la festa. Sobre el dia 24, és potestat del Ple però crec que si segueix havent-hi un nombrós grup de gent que fa feina en aquest sentit caurà pel seu propi pes.

I acabem amb preguntes ràpides. Manuel Miserachs, Josep Maria Susanna o Marc Castells?

En quin sentit?

Amb qui es queda, d’obra de govern?

Màxim reconeixement a tots tres i a Ramon Tomàs, que també estaria dins aquesta òrbita. Dels tres que m’ha plantejat, Marc Castells és el més hiperactiu.

Pasqual Maragall o Pedro Sánchez?

Pasqual Maragall.

Eva Granados o Elisenda Alamany?

No les conec prou.

Miquel Iceta o Xavier Domènech?

Jordi Aymamí i Xavier Badia.

Gatzara o Verdums?

Vaig anar a la coral els Verdums fins als 16 anys. Sóc verdumaire però tots els meus cosins van anar a la Gatzara.