(Article publicat a La Veu de l’Anoia el 22/11/13)
Sembla que ja falta poc perquè el nou Casal de la Gent Gran d’Igualada, rebatejat com a Casal del Passeig, finalment pugui obrir les seves portes. S’acabarà, d’aquesta manera, un trist període en el qual la gent gran de la ciutat ha vist com les obres feia mesos que havien acabat però no podien utilitzar un equipament que tant han reclamat, tant han lluitat i que tant esperen. Ha estat un projecte carregat d’entrebancs i retards que són una falta de respecte, per part de totes les administracions competents, cap als avis i àvies d’Igualada. I més, veient que aquestes s’han anat espolsant les culpes de sobre sense fer servir la seva autoritat ni assumir responsabilitats: l’Ajuntament passa la pilota a la Generalitat, la Generalitat a Fecsa-Endesa, Fecsa-Endesa a l’empresa constructora, i aquesta torna a posar la pilota al terrat de Fecsa i de la Generalitat.
La gent gran mereix un tracte i unes explicacions més dignes. Potser no és un col·lectiu que tingui ganes de cridar o de manifestar-se quan les coses no es fan tal i com espera, però això no justifica que les obres del casal hagin estat tant eternes: els treballs van començar a l’octubre del 2010 amb una durada prevista de 18 mesos, el que vol dir que en un principi l’obertura es preveia per mitjans dels 2012. Més tard va passar a ser pel gener del 2013, després es va endarrerir al maig i l’última data que s’ha donat és inaugurar-lo abans d’acabar l’any, tot i que des del mes d’abril les obres estan acabades.
Igualada ha de mimar a la seva gent gran perquè són ells, en part, els qui han construït la ciutat que avui tenim i són els qui ens passen el relleu a la resta de generacions perquè seguim vetllant-la, construïnt-la i teixint-la. Per tant, és de justícia fer-los justícia i el Casal del Passeig és una manera agraïda de retornar-los, com a societat, tot el que han fet per nosaltres.
L’estrena del nou Casal, però, va més enllà i cal analitzar-la amb una visió de conjunt: el nou equipament representa la cirereta del pastís a una aposta per la gent gran que Igualada ha impulsat durant l’última dècada. La creació de noves places de residència a la Pare Vilaseca, l’obertura dels centres de dia de la mateixa Pare Vilaseca o Arian, l’impuls de l’Hospital de Dia Sant Jordi, la posada en marxa dels pisos Viu B a Joaquina de Vedruna i a l’avinguda de Gaudí i l’oferta de diferents serveis d’atenció domiciliària en són exitosos exemples. Representen un munt de polítiques públiques fetes a través del Consorci Sociosanitari d’Igualada que han permès millorar la qualitat de vida de la nostra gent gran tot donant servei a centenars i centenars de persones.
Esperem que en aquests temps que els governs ens tenen acostumats a retallar o a privatitzar, la feina que fa el Consorci no minvi perquè les dades ens diuen que és altament útil: un estudi publicat per l’Agència del Medi i la Salut d’Igualada (IMIS) a l’any 2009 rebelava que al mateix moment que la ciutat apostava per posar en marxa tot aquest munt de serveis, la gent gran vivia més anys. No crec que sigui fruit de la casualitat, sinó conseqüència d’una aposta perquè fos així. En aquesta dècada del 2000 al 2009, el sobrenvelliment de la població va passar de l’11% al gairebé 16%. Cal recordar que el sobreenvelliment és el percentatge de persones de més de 85 anys que hi ha dins el percentatge de persones que en tenen més de 65. Per tant, és la dada que reflecteix si la gent gran viu més anys o no. A Igualada, en poc temps, es va aconseguir. I si els avis i àvies viuen més temps, vol dir que tenen més benestar, i aquest benestar es produeix si hi ha una política de l’Ajuntament a favor de l’assistència a la tercera edat com la que ha guanyat i ha mantingut la ciutat els últims anys.
En tot aquest context, el nou Casal del Passeig és la peça que faltava i hi té el seu paper: ha de ser el punt de trobada per fer-hi activitats de tota mena que vitalitzin la nostra gent gran. L’exitós grup de playback, conferències, exposicions, curos, tallers, ball, formació,… les opcions del nou Casal són infinites. També és un casal que vol estar obert a la ciutat, per això trobo un encert la proposta que l’Associació de la Gent Gran va fer perquè el seu nom que fos “Casal del Passeig”. Aquesta setmana s’hi ha fet la descàrrega elèctrica perquè pugui tenir llum; veurem si és el pas definitiu per obrir-lo al públic o no. Així que, encara que tard i després de moltes promeses incomplertes sense que cap responsable s’hagi despentinat, benvingut sigui.