(Entrevista publicada la Veu de l’Anoia. Part 1 i Part 2. Autor: Jordi Puiggròs)

El periodista Jordi Cuadras va anunciar fa pocs dies la seva voluntat de ser el “proper alcalde d’Igualada”, tot reivindicant un front comú progressista repetint una fórmula similar a l’exitosa Entesa per Igualada que va encapçalar Jordi Aymamí. Cuadras explica en aquesta primera part de l’entrevista el per què del seu projecte.

Que recuperis la fórmula de l’Entesa és per què creus que, gairebé vint anys després, continua essent l’únic camí perquè les esquerres governin Igualada?
No és que ho cregui jo, és que la història ho demostra. Ja s’ha demostrat en aquests 40 anys de democràcia municipal que Igualada pot votar canvi, i ho va fer durant tres mandats consecutius, del 1999 al 2011. I la manera de fer efectiu aquest canvi és una entesa per la ciutat. Partint d’aquests dos fets, que són empíricament comprovables, crec que ara hi ha l’oportunitat de construir, aprenent d’aquell llegat, i actualitzant-lo, un nou projecte per transformar la ciutat.

Una idea treballada, o és un salt al buit pensat en poc temps?
El cuc polític fa molts anys que el tinc, i parteix d’una estima, una inquietud i un inconformisme per Igualada. També s’alimenta d’un coneixement profund de la ciutat. Quinze anys treballant als mitjans de comunicació locals m’han permès obrir moltes portes i també trobar respostes. També quan miro enrere i veig el què he fet per la meva ciutat, més enllà de la feina, implicant-me en diferents àmbits, veig que ho he fet amb una sincera vocació per Igualada, de servir enlloc de servir-me’n. Per tant, aquest procés el faig des d’un profund coneixement de la ciutat, i de les ganes que tinc d’oferir una alternativa amb la gent que m’acompanyi. Les darreres setmanes he tingut un seguit de trobades amb gent ubicada a l’espai del centre esquerra i progressista, i he vist que hi ha orelles disposades a escoltar. És possible una actitud optimista enlloc de pessimista, de victòria enlloc de resistència.

Hi ha molta gent que diu que el Jordi Cuadras es presenta, de fet, pel PSC. 
Crec que ja ho vaig deixar clar a la conferència. Em presento amb la voluntat de posar en valor un llegat de quan les esquerres governaven la ciutat, i aquesta és una història d’èxit. A l’Entesa hi havia una actitud de generositat i d’obertura que sempre ha tingut el PSC, i en aquell moment també les portes obertes d’Iniciativa per Catalunya. Aquests dos partits són els que primer, per a mi, mereixen tota la confiança perquè han demostrat una força per a transformar la ciutat que estimo. En el projecte que defenso parlo de sumar-hi partits polítics i col·lectius de ciutadans a nivell individual.

El fet de ser periodista et garanteix més facilitat per encarar aquest repte?
Que hagi estat periodista el que ha fet és que m’hagi esponjat durant molts anys d’aquesta ciutat, que hagi sortit de la meva zona de confort per coneixer moltes realitats d’Igualada. És molt més diversa del que ens pensem. El meu primer descobriment d’aquesta diversitat va ser quan estudiava a l’escola pública, a l’Emili Vallès, on els meus companys eren de Fàtima, Sesoliveres, les Comes o del centre.

Quin nom definitiu tindrà aquest projecte?
És un projecte en construcció, i ha de ser col.lectiu. S’han de decidir moltes coses. He dit a la ciutat que estic disposat a llençar una pedra en un llac, seguint amb la metàfora que vaig utilitzar en la conferència, fruit d’aquestes trobades que et deia, i de veure gent disposada a arremangar-se per a fer-ho possible. S’ha presentat una primera llavor d’un projecte amb vocació de govern. Tot el que vingui s’ha de decidir de forma col·lectiva. Segur que les idees que aporti la gent seran molt millors que les que jo pugui dir ara.

Has parlat amb els comuns i el PSC? Quina ha estat la reacció?
Per part del PSC d’Igualada, com he dit, sempre ha demostrat una generositat a nivell municipal de fer un espai obert, guanyador, amb vocació de govern. S’han de perfilar serrells, perquè els partits tenen la seva pròpia vida orgànica, però he trobat orelles disposades a escoltar. En l’àmbit dels Comuns, com ja han dit en alguns mitjans, veuen amb bons ulls aquestes primeres propostes. També hi ha hagut converses amb gent a nivell individual. No tanco portes a ningú.

El teu rival és Marc Castells?
No. L’adversari són les idees polítiques representa el govern de Marc Castells. No plantejaré les eleccions, i espero que passi el mateix amb els altres candidats, en el combat personalista. Venim a parlar de propostes i idees pel present i futur d’Igualada. Algunes ens uniran, d’altres ens separaran. Estic disposat a fer un contrast d’idees, i a donar una alternativa majoritària de govern per transformar i impulsar la ciutat més del que, crec, s’està fent en aquests moments. Igualada té moltes més possibilitats de les que, avui, s’estan posant damunt la taula.

Quines propostes proposes?
És evident que es necessita un nou Poum. L’actual és de 1986 i és inadmissible que continuï en ple segle XXI. Els immobilistes s’hi senten còmodes, però els inconformistes com jo, de cap manera. Aquest nou pla ha de preveure un nou oxigen al barri del Rec, un espai que té una oportunitat única i que no tenen ciutats com la nostra. Hi ha molt sòl sense utilitzar. L’obertura al mar que va fer Maragall a la Barcelona olímpica és per a nosaltres l’obertura al sud de la ciutat. Naturalment el Poum ha de ser per a tot Igualada, no només pel Rec, però el que passi allí haurà de servir per a reinventar-nos.

La zona de la vila olímpica de Barcelona era un espai abandonat o amb molta pobresa. El Rec està tot urbanitzat. Qui ha de pagar la transformació?
S’ha de poder pagar a partir de les plusvàlues que generi la requalificació urbanística del sòl. Ara no s’hi pot fer res més que indústria. Una requalificació pactada amb els propietaris permetrà més atractius per a fer una reconversió del barri i de les seves finques.

L’habitatge preocupa a molta gent. Què proposa?
Una política agosarada en termes d’habitatge. Tothom que vulgui viure a Igualada ha de poder viure a Igualada i no només això, sinó que si hi ha inversió en habitatge, també ajuda a regenerar espais. Mira el barri de Sant Agustí. Pràcticament no hi ha comerç. Una política ferma d’habitatge per a que torni la gent a viure en aquell barri generaria indirectament que locals que ara estan buits, tornessin a omplir-se. S’ha de reactivar la Promotora Municipal d’Habitatge i fer accions per motivar la rehabilitació.

Defenses molt la unitat de la Conca d’Òdena. De quina manera hauria de ser?
Hauríem de saber veure que hi ha una oportunitat per fer d’Igualada la ciutat més important del centre de Catalunya. No em fa por fer-nos grans i ser una ciutat potent a Catalunya. De quina manera hauria de ser s’ha de parlar amb totes les ciutats de la Conca, però partir de que aquesta podria ser la meta és un diagnòstic que s’hauria de compartir.

Quin ha de ser el paper de la societat civil?
Hauria d’actuar com a looby potent amb idees i polítiques pròpies per a pressionar al govern de torn. Fa anys havia passat, això, a Igualada. La ciutat la fem tots, també des de les entitats. Se’ls hi ha de donar protagonisme.

Ara no el tenen?
En el passat el van tenir, i molt potent. I és bo que sigui així.

En la teva conferència no vas parlar del moment que viu Catalunya. Si ets alcalde, la pancarta que hi ha al balcó de l’Ajuntament la deixaries, o la trauries?
Seré l’alcalde de tots. Tothom s’ha de poder sentir còmode a Igualada, independentistes o no. Crec que prou feina tinc en bastir un projecte col·lectiu per Igualada com perquè m’hagi de posar en altres debats. D’altra banda penso que la presó preventiva en aquest cas no té cap sentit, i que aquesta gent no hauria de ser en presó, és desproporcionada i possiblement injusta en aquest moment del procés judical. Hi ha d’altres eines.

Independista, o no?
Vull el millor per Catalunya. Si el millor és la independència, molt bé, però de moment no s’ha demostrat que el país estigui millor avui que fa cinc o deu anys.

Quin seria per a tu el millor resultat real de les eleccions?
Em presento per guanyar i ser el proper alcalde d’Igualada. Aquest és l’objectiu.