No és gens habitual veure pactes d’aquestes característiques. Els darrres sis anys només n’hi ha hagut dos: pel Dret a Decidir (Teatre Municipal l’Ateneu, juliol 2014) i per l’Oficina Liquidadora de Tributs (Ajuntament d’Igualada, octubre 2016). Abans d’aquests, el darrer va ser el fracassat Pla Estratègic Comarcal del CESCA que va presentar-se amb molta pompa però poca substància al Cercle Mercantil el setembre del 2010. No vull desmerèixer el valor de cap d’aquestes dues lluites, però de veritat que el dret a decidir i l’Oficina Liquidadora són els dos temes més importants dels darrers sis anys a Igualada i l’Anoia com per reunir la flor i nata del panorama polític, social i econòmic en una mateixa foto?

Vist que és possible unir tot això, convidaria a tots aquests agents a fer pactes en altres àmbits per fer avançar la comarca. Si hem de fer una llista de possibles pactes hi podria haver un pacte per les infraestructures (demanar tren gran, desdoblament C-15 i millora A-2), un pacte per una major integració de la Conca d’Òdena (fer pressió perquè els municipis comparteixin més serveis) o un pacte per atraure inversions (l’Oficina de Captació d’Inversions de la Conca va presentar-se fa un any però ningú sap què se n’ha fet). Són tres exemples i n’hi podríem sumar molts més. Crec que la ciutat i la comarca té reptes majúsculs que mereixen pactes dels agents polítics, socials i econòmics que facin demandes i pressió a les administracions superiors. Pactes per marcar quin ha de ser el futur d’aquest territori i que obliguin a anar tots a la una mantenint un mateix rumb, governi qui governi.

I no cal que l’impulsor de pactes sigui sempre el govern de torn, sinó que també ho poden fer els agents socioeconòmics. Cal que liderin demandes, que siguin un lobby, que proposin i condicionin. No només han d’acudir a sometent quan un polític els convoca a una foto i després marxar cap a casa. Tots aquells agents que intervenen en el disseny del dia a dia d’Igualada i l’Anoia, des dels partits polítics (govern i oposició) fins a les entitats socials i econòmiques, els necessitem forts, independents i amb capacitat per fer-se sentir. Diuen que la unió fa la força, oi? Estic convençut que si aquesta unió fos més habitual (recordem: només hi ha hagut dos pactes en sis anys), Igualada i l’Anoia avançarien més.

(Article publicat a Anoiadiari.cat el 18/10/16)