Ja ha fet un mes de la malaurada mort del jove futbolista igualadí de 24 anys, Gabriel Pérez, a causa d’una apendicitis mal diagnosticada a l’Hospital d’Igualada. Amb aquest fet tràgic del 22 d’agost vam arribar a la recta final de l’estiu, just el dia en el qual començava la Festa Major de la ciutat. Coincidència agredolça. Des d’aleshores la família està demanant una resposta de què va passar i del perquè no va ser fins a la tercera visita a urgències que es va detectar el motiu del mal de panxa del seu fill. Fins ara l’única explicació pública que hem escoltat és que “s’està investigant”. Quan els mitjans de comunicació hem preguntat, la resposta de l’Hospital i del departament de Salut de la Generalitat és “s’està investigant”. I d’aquí no aconseguim passar.
Però ja ha transcorregut un mes i amb el risc que el tema s’apagui o perdi rellevància informativa, crec que com a ciutadans hem de continuar demanant una explicació del què va passar. El departament de Salut i el mateix Hospital haurien de ser els primers interessats a donar-la per tres motius: primer, per oferir una resposta a la família. En segon lloc, perquè molts ciutadans que des del 22 d’agost han perdut o reduït la seva confiança en l’Hospital d’Igualada, la tornin a recuperar. I en tercer lloc, per protegir l’equip de bons professionals de l’Hospital davant dels rumors i històries que durant aquests darrers dies s’han extés.En un temps en el qual es predica la transparència i tenint en compte que fa tres diumenges prop de 1.000 persones es van manifestar davant l’Hospital demanant una explicació, no s’entén aquest silenci. L’únic que provoca és que la pilota de la desconfiança es faci més gran. Va ser un error humà? Va ser un error d’un protocol d’atenció? Era mèdicament difícil detectar l’origen del mal de panxa? S’ha reduït la capacitat dels equips d’urgències a causa de les retallades? Hi ha hagut altres casos similars, tot i que sense un final tràgic? Són preguntes que es poden fer a partir de converses que tots hem sentit aquests dies a la ciutat, segur que algunes amb més fonament i altres amb menys, però precisament per dissipar dubtes calen respostes per totes i cada una d’elles.L’Hospital d’Igualada, a les portes del 10è aniversari de l’estrena del nou equipament, mereix i necessita que sigui un servei públic en el qual tots puguem confiar al 100%. Ho mereix pel fet de ser una institució primordial de qualsevol estat del benestar i pel treball de l’equip humà que el fa funcionar, el qual té tot el nostre reconeixement per fer una feina que segur que moltes vegades no és gens fàcil. Què va fallar i què es farà perquè no torni a passar? De vegades, hi ha silencis que esdevenen sorollosos i cal acabar amb el soroll que envolta aquest silenci.