Aquest mes de febrer ha entrat en funcionament la infraestructura de transport públic més gran que ha promogut la Generalitat: la línia 9 del metro. És una línia que, sigui dit de pas, permet una connexió d’Igualada amb l’Aeroport en transport públic d’1 hora i 20 minuts (45 minuts de bus directe de la Hispano fins a Zona Universitària + 32 minuts de metro). Cal saber, doncs, que tenim aquesta alternativa per arribar a l’Aeroport. Explico això per aprofitar aquest moment en el qual es parla de grans infraestructures com la Línia 9 per revisar quina és la nostra situació i què requeriria el transport públic d’Igualada.
Deixaré de banda tot allò que tots sabem sobre el transport públic a la nostra ciutat per centrar-me a explorar petites millores que agilitzarien la comunicació d’Igualada amb altres punts del país. D’entrada cal ser francs i descartar qualsevol progrés en la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat. Mentre no hi hagi un govern a l’Ajuntament que defensi, ni que sigui a 30 anys vista, un nou tren que ens porti fins a Martorell tot seguint el traçat de l’autovia A-2 per accelerar l’arribada a Barcelona, no cal que parlem del tren. L’actual Ferrocarril ha quedat demostrat que no dóna més de si i per molts tripijocs que es facin, ni pot augmentar la seva velocitat ni pot tenir més freqüències. Així que la nostra única opció és l’autobús.
Barcelona és, sense cap mena de dubte, el centre de referència per a la majoria d’igualadins, encara que uns ens vulguin fer mirar cap a la Catalunya Central i els altres cap a la hipotètica Vegueria del Penedès. Pel que fa a la connexió amb Barcelona, després de la posada en marxa dels Exprés.cat amb una trentena de trajectes directes, caldria acabar-la de reblar amb un carril Bus-VAO a la B-23 des de Molins de Rei fins a l’entrada de l’avinguda Diagonal. Això permetria que el bus tingués una velocitat comercial al llarg del dia, tot evitant les congestions que hi ha per entrar a Barcelona a primera hora. Des de la Generalitat s’ha dit que és una proposta fàcilment assumible si el MInisteri de Foment hi dóna el vist-i-plau perquè consistiria, només, a repintar les ratlles de la carretera. Insistim-hi, doncs: demanem-ho. I un cop entrats a la Diagonal, s’hauria d’aconseguir que la Hispano pogués circular pel carril bus enlloc de desviar-se pel lateral com fa ara i així reduir més el temps de trajecte.
Al costat de Barcelona que, repeteixo, és l’espai de referència per a la majoria dels igualadins que es desplacen fora de la ciutat a diari, han crescut amb força altres punts, sobretot entre els més joves que van a la universitat. Aquí cal prestar atenció a Manresa, ciutat amb la qual estem incomunicats amb un autobús que surt a les 2 del migdia però que torna l’endemà a les 9 del matí. No és broma; impossible de quadrar horaris. Podríem crear una línia que batejaríem amb el nom de “Bus de l’Eix Diagonal” que ens comuniqués amb Manresa però també amb Vic i Vilafranca del Penedès? El país ha invertit a construir un eix que enllaça les capitals de comarca de la Catalunya interior però en canvi no dóna facilitats perquè, fora del cotxe privat, aquesta carretera pugui ser beneficiària per augmentar la utilització del transport públic i comuniqui les diferents comarques. Són molts els igualadins que estudien a Manresa o Vic i hi podrien arribar en 30 i 60 minuts, respectivament.
Carril Bus-VAO a la B-23 i Bus de l’Eix Diagonal són dues demandes concretes que pel nombre de passatgers que mourien crec que podrien ser assumibles. N’hi podríem afegir dues més com autobusos llançadora fins a Martorell per poder enganxar amb les línies de Rodalies (Alt Penedès, Vallesos i UAB) i una connexió més eficaç d’autobús amb Lleida, ni que sigui dos cops per setmana, que facilitaria la mobilitat a les desenes d’universitaris igualadins que s’hi estan de dilluns a divendres.
Igualada té una ubicació excel·lent al centre del país en un encreuament de carreteres nord-sud i est-oest que ens situa a una hora de temps de les prinicipals capitals. Aprofitem-ho per lluitar millores que ens farien la vida més fàcil i còmoda. I sempre pensant que els transports serveixen per fer-nos anar a altres llocs però també per atraure gent de fora a la ciutat. El país s’ha anat descentralitzant amb noves carreteres i serveis en diverses localitats però el nostre transport públic continua estan focalitzat a Barcelona. Adaptem-lo a les noves necessitats i oportunitats que s’han creat.
(Article publicat a Anoiadiari.cat el 23/2/16)