¡La Galeria 22 d’Igualada ha tancat les seves portes. Divendres vam acomiadar aquest oasi de cultura i art de la ciutat d’Igualada que fa 26 anys van impulsar tres igualadins com són Isidre Quintana, Carles Lladó i Pere Noguera al carrer de Sant Josep. Coincidint amb l’exposició 100 s’ha tancat. Mala notícia perquè es perd una llavor d’art de qualitat a Igualada. Si ho mirem pel cantó positiu, però, podem dir que ha fet una pluja fina a l’hora de portar artistes a Igualada. Artistes consolidats del país i d’arreu del món i també altres de novells que van tenir les seves primeres oportunitats en aquest espai. I tot això amb un munt de gent que ha estat vinculada amb el projecte a través del fons d’art. D’entre totes les exposicions que hi he vist, la que més record en guardo és la de l’excel·lent obra de l’igualadí Ramon Enrich que vaig descobrir, precisament en aquest espai quan jo era petit.

Les galeries d’art són un dels trets distintius d’Europa: tramvies, cafès i galeries d’art. Passejant per moltes capitals d’arreu del continent fins i tot hi ha carrers on se n’hi concentren una al costat de l’altra. Són espais de tranquilitat on pots desconnectar de tot davant d’un quadre i deixar-te endur per l’obra de cada artista amb un enriquiment cultural i fins i tot espiritual que hauríem de practicar ben sovint. Tot i que, evidentment, trobarem a faltar la Galeria 22, a Igualada podem gaudir de la històrica Galeria d’Ara, de les noves d’Artèria, el Portal del Llevador o Emprempta o de la renovada Galeria del Passatge que, de manera més constant o més irregular, celebren exposicions d’art. També cal destacar la feina que fan locals com el Vinnart o el Hot Blues que aposten per fer mostres temporals als seus locals. I ja que parlem d’art, aprofito per esmentar la malaurada pèrdua del Supermercat d’Art SARTC que organitzava l’Ateneu Igualadí cada Nadal i que arrodonia aquest panorama artístic.

Gràcies als impulsors de la Galeria 22 i gràcies a tots els responsables de les altres galeries i espais per creure en l’art i exposar obres tot farcint la ciutat de contingut cultural en l’àmbit de la pintura, la fotografia o l’escultura. Una tasca que es complementa amb la que fa l’Ajuntament amb les diverses exposicions que s’organitzen, però que té mèrit perquè es fa des de la iniciativa privada en un món difícil però plaent com és el d’exposar i vendre art. Caldria que grans i petits (i que pares i mares hi portéssin els seus fills) entenguéssim l’art i les exposicions com una forma més d’oci i que es pogués agafar l’hàbit de veure’n, no només quan anem a l’altra punta del món i aleshores sentim la necessitat d’entrar a tots els museus. Tenim una ciutat on és possible fer això cada dia. Aprofitem-ho i col·laborem-hi perquè no haguem d’acomiadar cap altra més galeria.

(Article publicat a La Veu de l’Anoia el 18/12/15)