El president de la Generalitat va inagurar, dimecres passat, la que ha estat l’obra amb una inversió més alta ideada i impulsada per l’actual govern d’Igualada: la seu de l’Igualada Leather Cluster Barcelona a l’Adoberia Bella del barri del Rec amb un cost de 898.000 euros. Per cert, una inversió que en només un any i mig ha augmentat més de 300.000 euros respecte el primer pressupost anunciat, que era de 590.000. No sé què ha passat però ja sigui la xifra inicial o la final, la inversió és més que considerable si tenim en compte que és un equipament que es destinarà a donar servei a les empreses privades del sector de la pell i que l’edifici no tenia una catalogació especial.
Val a dir que la reforma és d’una gran qualitat i l’interior ha quedat perfectament recuperat, exemple del que hauria d’anar passant amb la resta d’antigues adoberies del barri del Rec, sempre i quan hi hagi un nou POUM que diversifiqui els usos del barri i no els limiti a l’activitat industrial com passa ara. Cal afegir, en positiu, que amb aquesta reforma s’ha pogut fer un catàleg de solucions arquitectòniques que podran aplicar-se a altres adoberies amb condicions similars quan s’hagin de recuperar.
Ara bé, el resultat estètic final no treu que no haguem de preguntar-nos sobre la prioritat d’invertir aquest gairebé milió d’euros de fons públics a un edifici que tindrà un ús privat i que ha de servir, segons diuen, perquè Louis Vuitton, Hermès o Loewe encarreguin més pell a Igualada. És clar que compraran molt més de gust a l’Adoberia Bella que no pas a les fàbriques en funcionament del Rec, però no sé si correspon a l’administració pública fer aquesta enorme inversió per acabar tenint una sala d’exposició i venda de productes per a les empreses. A més, hi ha qui diu que aquesta seu del clúster ha estat més una idea que ha sortit de l’Ajuntament que no pas una demanda prioritària del sector.
Entenc que l’administració pot ajudar els sectors productius de la ciutat com el de la pell tot subvencionant laboratoris, propiciant un nou Campus Universitari, creant la càtedra A3 d’innovació o col·laborant en la depuració de les aigües, per exemple. Aquestes són actuacions que s’han fet i que tenen un retorn clar per al sector i per a la ciutat: investigació, coneixement i cura pel mediambient. Veurem quin és el conveni d’explotació que les empreses de la pell firmen amb l’Ajuntament per fer ús de l’Adoberia Bella i de quina manera retorna a la ciutat el gairebé milió d’euros invertit, tenint en compte els temps que corren. I un altre factor: si és veritat que en el llarg termini les adoberies seran a l’altra punta de la ciutat, al polígon Igualada-Jorba, els directius de les grans marques aniran amunt i avall?
No gaire lluny del barri del Rec, Igualada té a mig recuperar edificis que fa anys que són de propietat municipal i que podrien tenir múltiples usos: la Igualadina Cotonera, l’Antic Escorxador o el primer pis buit del Museu de la Pell (Cal Boyer) en són tres exemples. Potser els 898.000 euros de l’Adoberia Bella haguessin pogut fer avançar o acabar algun d’aquests projectes que sí tenen una protecció patrimonial elevada. Com a mínim s’hagués apagat un foc abans d’encendre’n un altre.
(Article publicat a Anoiadiari.cat el 24/11/15)