Dins dels actes de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, la Rambla de Sant Isidre d’Igualada ha tornat a ser l’escenari del “Dia sense cotxes”. Aprofitant que, un any més, s’ha promocionat com un vial sense circulació, encara que sigui per a unes hores, vull centrar la mirada en la Rambla i en com aquest important carrer s’ha anat apagant. Hi ha diverses mesures que el podrien fer ressorgir i l’absència de cotxes en pot ser el desllorigador.
Un diagnòstic: la que, en principi, hauria de ser una artèria principal, fa uns mesos podia comptar fins a 8 locals comercials buits de la trentena que hi ha. Aquests locals han començat a omplir-se, però amb pocs comerços: dos d’ells seran clíniques mèdiques. La rambla ha perdut pes com a zona de passeig i, per tant, comercial i restauració, a favor d’altres espais com la plaça de Cal Font, el carrer de Sant Magí o la plaça de l’Ajuntament. Què tenen en comú aquests tres espais d’èxit? Són zones per als vianants. La Rambla és per als vianants? No.
En tot moment m’estic referint a la Rambla de Sant Isidre: de Cal Roset a Cal Pla, per entendre’ns. Si volem rellançar aquest carrer, caldria començar a plantejar la seva relació amb els vianants,total(o parcial tal i com exposaré més avall). Hi ha tres raons, per a mi, que ho justifiquen: oferir una zona de passeig i amb gran potencial comercial; donar un nou sentit al carrer, una vegada la seva funció com a via per als cotxes s’ha reduït de manera clara amb la construcció del carrer del Rec i la Ronda Sud; i evitar la separació del nou i el vell centre. La Rambla d’ara, amb cotxes, talla pel mig la zona per a vianants d’Igualada: la de Cal Font, Clos i Sant Magí, amb la de Pilar, Pius XII, Argent i Ajuntament. Cal cohesionar-les i connectar-les per dotar Igualada d’una verdadera illa de vianants, tal i com tenen ciutats del nostre voltant com Vic, Manresa o Vilafranca.
Alguns diran que no cal fer la Rambla per als vianants perquè les voreres són prou amples. Mentida. Les voreres serien amples si no estiguessin ocupades per les terrasses. Hi ha zones on el passeig és gairebé impossible: una vorera de quatre metres s’acaba convertint en una vorera d’1 metre en diversos punts i el vianant ha de caminar a tocar dels cotxes. Això la fa una zona incòmoda per al passeig. Amb el handicap afegit que les terrasses obliguen el vianant a passar allunyat dels aparadors comercials. Gran error: els experts en comerç sostenen, amb dades, que si per davant d’un aparador no hi passa gent, aquell comerç està mort. Potser per això l’ocupació dels locals comercials a la Rambla és tan fluctuant.
Cal trobar una solució per deslliurar les voreres de la Rambla però, alhora, poder mantenir les terrasses. Per això crec que, una rambla de vianants o amb flux de gent permetria ressituar les terrasses: les del lateral nord (vorera del Nexus) haurien d’ocupar l’espai on ara aparquen els cotxes i les del lateral sud (vorera del Munich) haurien d’anar sobre l’actual carril de cotxes direcció Barcelona, que quedaria suprimit. Al carril direcció Lleida s’hi podria mantenir la circulació per convertir-lo en un carril de servei com tenen moltes altres ciutats. Per això parlava, abans, d’un flux intermitent de vianants: aquest seria un carril de sentit únic pel càrrega i descàrrega i que pogués ser, també, un carril a velocitat 20 per a la resta de cotxes.
Amb això aconseguiríem unes voreres lliures i, realment, de quatre metres d’ample que farien la Rambla agradable per passejar-hi, el que vol dir repercutir positivament en el comerç i els restaurants. Al mateix moment, la circulació de vehicles seria mínima i guanyaríem un espai on estar còmodament asseguts a les terrasses sense fum ni soroll. I és que comença a ser urgent posar damunt de la taula un pla de solució per a la Rambla i ordenar-hi els diferents usos. Amb la Rambla apagada, el centre de la ciutat està més apagat. Amb la Rambla viva, el centre estaria més viu. Per això cal que la Rambla sigui útil.
(Article publicat a Anoiadiari.cat el 27/10/15)