El Museu de la Pell serà l’escenari, de dilluns a dijous, de la quarta Setmana de l’Ocupació d’Igualada. Una iniciativa per donar eines a les persones en situació d’atur a l’hora de trobar feina. En una ciutat amb un 3.249 persones sense un lloc de treball (17,22%) i en una comarca que ha tornat a superar la barrera de les 10.000 persones en situació d’atur (18,59%), el foment de l’ocupació ha de seguir sent una prioritat bàsica.
Però aquí caldria diferenciar dos conceptes: la millora en la manera de buscar feina, que és el que fa la Setmana de l’Ocupació, i la creació d’ocupació. Sense creació d’ocupació no hi ha manera de trobar feina, per moltes eines que es donin a aquells que en volen aconseguir. Com que la Setmana de l’Ocupació arriba al seu quart any, estaria bé saber quin ha estat el seu balanç i si els seus participants han trobat feina o no gràcies als continguts que se’ls han explicat en aquestes jornades.
A més de poder conèixer aquesta dada, cal posar el focus en quina ocupació es pot crear a l’Anoia i de quina qualitat. En aquest sentit, als sectors de les TIC, el metall o el paper sembla que són els que generen més oportunitats. Pel que fa a la qualitat de l’ocupació, sorgeix amb força el concepte dels anomenats “treballadors pobres”. Persones que tot i tenir un contracte, ja sigui per la seva temporalitat o per la seva baixa remuneració, no poden sortir d’una situació econòmica precària. A l’Estat espanyol, un de cada quatre treballadors es troba al llindar de la pobresa.
La Setmana de l’Ocupació està molt bé per donar diferents visions del mercat laboral, però alhora cal centrar els esforços en crear ocupació i que sigui de qualitat. I en el disseny d’aquestes polítiques hi haurien de participar les administracions públiques, la patronal i els sindicats. L’administració ha de dissenyar una política industrial horitzontal amb la creació d’un territori atractiu per atraure inversions sense haver de mimar uns sectors per sobre d’uns altres, la patronal hauria de ser un lobby que incomodés a l’administració amb les seves reclamacions i els sindicats un vigilant actiu per demanar llocs de treball de qualitat. Tots tres agents haurien de jugar el seu paper en aquesta partida i tenir un espai de trobada. A diferència del que passa en altres comarques, a l’Anoia no hi ha cap taula ni òrgan que els reuneixi periòdicament per buscar solucions. Potser per això estem on estem.
(Article publicat a La Veu de l’Anoia el 23/10/15)