L’Alta Anoia va aprovar, fa uns mesos, la voluntat de ser comarca de l’Alta Segarra i anar-se allunyant de l’Anoia, Igualada segueix encaparrada a voler formar part de la Vegueria del Penedès i l’Anoia Sud va llançar una nova proposta: promocionar la regió Igualada-Martorell. Va explicar-ho l’alcalde de Masquefa i president del Consell Comarcal, Xavier Boquete, en declaracions a Anoia Diari. És una proposta novedosa, fonamentada i que canvia el marc mental que fins ara havíem tingut en aquest tema, tot i que ha passat massa desaparcebuda.
La comarca, evidentment, té molts altres assumptes que en aquests moments són més importants: la sortida de la crisi i la lluita contra la desigualtat social són (o haurien de ser) els dos grans temes de debat i la distribució territorial, que ja s’ha convertit en un mantra, ha de quedar en un segon pla. Tot i això, sí que caldria anar prenent consciència sobre el tema, sobretot des d’Igualada i la Conca, per conèixer les opcions que tenim i no veure’ns situats, altra vegada, en terra de ningú o en un àmbit al qual no tenim massa lligams, com ja va passar amb la inclusió de la comarca a la Catalunya Central, de la qual ara depenem amb un seguit de serveis territorials i delegacions que són a Manresa i a Vic.
Fins ara s’ha dit que si volem anar a la Vegueria del Penedès és perquè ens podrien tocar algunes seus territorials dels departaments de la Generalitat. Què voleu que us digui, ho trobo una justificació molt poc ambiciosa. Hauríem d’anar a un o altre àmbit si ens fa més competitius com a territori i si ens facilita la generació d’activitat econòmica, a més de trobar punts de connexió en altres àmbits. I en això, Barcelona, i aliats amb Martorell, és una via que podria ser fructífera. A més, com a territori no ens hem de deixar utilizar com a crossa de la Catalunya Central o de la Vegueria del Penedès que ens volen perquè els falta massa crítica, els falta població, per justificar la necessitat de cada un dels seus àmbits.
No entenc la voluntat de diferents partits i sectors d’Igualada de voler renunciar a les sinèrgies que ens pot donar ser a prop de Barcelona. Primer de tot, perquè és el més natural i no faríem res més que seguir la trajectòria històrica de lligam que hem tingut. Un exemple pràctic i que ens beneficia: l’Ajuntament d’Igualada i el de Barcelona van pactar al mes de desembre que els blanquers d’Igualada podran utilizar la marca Barcelona per posicionar-se internacionalment. I dos exemples, si voleu més simbòlics que pràctics: l’origen del nostre escut explica que els lligams amb la ciutat comtal vénen de lluny i la primera ciutat a ser carrer de Barcelona va ser Igualada. Però l’exemple més clar és el que ens podem respondre cadascú: quanta gent coneixem d’Igualada que té Barcelona com a referent, ja sigui perquè hi treballa, estudia o hi necessita anar sovint per qualsevol altre tema?
En segon lloc, per una qüestió pràctica. Un dels alts directius de l’Àrea Metropolitana fa uns mesos ho explicava clarament: “en un món global i a ulls internacionals, Igualada és Barcelona. Aprofiteu que teniu un aeroport i un port de primer ordre a 40 minuts!”. Potenciem tot això que ja tenim i que ens ha vingut donat generació rere generació, enlloc de començar-nos a inventar nous àmbits, vegueries i buscar padrins amb qui tenim poc en comú en l’àmbit econòmic i d’infraestructures. A més, des d’un punt de vista estratègic, si hi sumem una aliança amb Martorell, podríem ser la porta d’entrada de l’àrea metropolitana i segur que seríem més forts: aprofitar tot el que té Martorell pel que fa a infraestructures podria ser beneficiós (ADN industrial comú, A-2, A-7, línies de passatgers i mercaderies de Ferrocarrils i de Rodalies o connexions ràpides amb Barcelona i la UAB).
I tot això no vol dir renunciar a tenir un paper important en la Catalunya interior, al contrari: caldria forjar, encara més, l’aliança amb les ciutats mitjanes de l’Eix Diagonal en programes i lluites específiques (Vic, Manresa, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú). Hauríem de tenir clar quins són els nostres aliats i quin paper volem desenvolupar dins de Catalunya, per això és benvinguda i enriqueix el debat la proposta que pot actuar de desllorigador com la feta pel president del Consell Comarcal: l’Alta Anoia que faci el seu camí i el centre i el sud que s’apropin a Barcelona aliats amb Martorell. Ho entenc com una aliança que ha de servir per poder-se amotllar bé a l’àrea barcelonina i no quedar-ne despenjats. I deixem de justificar un o altre àmbit perquè hi guanyem una, dues o tres seus territorials. En un moment en el qual la mida de l’administració és voluble i cada vegada internet hauria d’agafar més importància per fer els tràmits, aquesta és una raó de poc pes.
(Article publicat a Anoiadiari.cat el 27/1/15)
