Dijous va ser un molt bon dia per Igualada: l’Escola d’Enginyeria va estrenar noves instal·lacions al Pla de la Massa, sota el nom de Campus Universitari. Es tracta d’un pas desitjat per la ciutat que, després de lluitar durant molt de temps, ara és una realitat. En un moment difícil i amb pocs projectes ambiciosos, veure aquest vell somni fet realitat és motiu de celebració i que ens fa sentir orgullosos de ser igualadins.

La posada en marxa del nou Campus ens hauria de servir de lliçó i adonar-nos de que quan volem, podem. I ho dic en el sentit de que cal ser conscients que Igualada només se’n sortirà si és capaç d’engegar projectes a llarg termini i que tinguin continuïtat més enllà de qui governi a l’Ajuntament. És el que ha passat en aquest cas i això hauria d’omplir-nos de moral per a pressionar perquè s’engeguin més carreres de fons com aquesta. El Campus Universitari ha tingut un llarg recorregut, iniciat per l’alcalde Jordi Aymamí des de que es va evitar el tancament de l’Escola d’Enginyeria a l’any 2001 fins que es va marcar el Pla de la Massa com a destí del nou edifici. Un repte que ha entomat l’alcalde Marc Castells amb la reformulació del projecte original i amb l’assoliment del més difícil: la llum verda de la Generalitat per a pagar la seva part de les obres. Un projecte, dos alcaldes de colors diferents i un nou equipament universitari al servei de la ciutat: missió complerta.

El nou Campus també serveix per eixamplar Igualada: l’autobús urbà arribarà al Pla de la Massa, es construirà l’esperada passarel·la que ha de facilitar la mobilitat a peu per sobre del talús de l’avinguda de Gaudí tot connectant els carrers de l’Aurora i del Milà i Fontanals amb el pont de l’Estadi, les instal·lacions esportives de l’Estadi Atlètic i de l’Infinit podran ser utilitzades pels estudiants, i la biblioteca i el bar de l’escola universitària estaran oberts a tothom, en una zona amb escassos equipaments i serveis.

Al costat d’aquesta embranzida, mentre tota la zona del Pla de la Massa pren una nova vida, l’edifici de la Teneria de la plaça del Rei es queda sense ús. És moment de decidir què cal fer en un edifici vell, amb moltes mancances, amb un accés impossible per a persones amb mobilitat reduïda i amb una estètica i valor discutibles. Alguns igualadins ho han començat a apuntar i ho deixo per escrit: per què no se’n prescindeix i s’hi aixeca un nou edifici? Es diu que un dels destins de la Teneria podria ser acollir l’Arxiu Comarcal que ara sobreviu en el poc espai de Cal Maco, a la plaça de la Creu. Fer un nou edifici singular que revaloritzés l’entorn de la plaça del Rei i posar-hi l’arxiu, seria un encert.

Mirant cap al futur, el fet que a l’Escola d’Enginyeria se li hagi posat el nom de “Campus” esperem que sigui perquè la ciutat vol lluitar per atraure més universitats i que el nou edifici no sigui l’únic d’aquest “Campus”. En aquest sentit, cal recordar que Igualada té l’espina clavada, des de fa 30 anys, de la pèrdua de l’Escola d’Infermeria i semblava que al 2010 podia tornar a través de la Universitat de Vic. Més tard va ser la de Lleida, però al 2013 va assegurar que no trobava predisposició de la ciutat per a instal·lar-s’hi (!). D’infraestructures dedicades a l’àmbit de la salut, Igualada en té unes quantes i algunes són pioneres com els pisos tutelats per a la gent gran Viu B o el Centre de Simulació 4D Health que encara ha d’acabar d’agafar el vol, així que és un entorn idoni per als estudis d’infermeria, ja que una de les grans necessitats que tenen és disposar d’equipaments on els alumnes puguin fer-hi les pràctiques.

Aquest dissabte 27 de setembre al matí hi ha portes obertes al nou Campus Universitari. És un edifici que val la pena veure, amb una barreja de sobrietat i elegància que el fan un nou símbol d’Igualada davant el qual cal felicitar a l’autor de l’obra: l’arquitecte municipal Carles Crespo. Només queda treballar perquè el nou equipament ajudi a potenciar l’Escola d’Enginyeria de la ciutat en aconseguir més graus i en la transferència de coneixement de la universitat a les empreses per a poder actuar de locomotora de la innovació i la recerca a Igualada i a l’Anoia en un sector com és el del curtit de la pell. L’arrencada ha sigut de cavall, esperem que no hi hagi cap parada de burro. Endavant.