(Article publicat a La Veu de l’Anoia el 18/10/13)

Comença a ser massa habitual que els plens municipals d’Igualada, que se celebren cada mes, durin poc més d’una hora. L’últim exemple el trobem en el ple ordinari del mes de setembre que va durar, exactament, 70 minuts. Després van venir les mocions i els precs i preguntes que el van allargar força més, però les votacions que el govern de la ciutat va portar al ple van quedar ventilades en aquests 70 minuts. Per aquells qui fa anys que seguim la política municipal, aquesta durada és del tot anormal. A què és degut?

Només cal fixar-nos en l’ordre del dia de l’últim ple per veure que, tot i tenir la importància de ser el primer del nou curs polític, només hi van haver sis punts sobre la taula. Sis! No surt ni a punt per cada una de les 12 regidories de l’Ajuntament… En una ciutat que és capital de comarca, amb pràcticament 40.000 habitants i que viu greus problemes i té molts reptes a l’horitzó, el seu govern celebra plens amb sis punts a l’ordre del dia i no és la primera vegada. A més, entre els sis irrisoris punts, no n’hi havia cap del departament de Serveis Socials ni tampoc cap de destacat del departament de Dinamització Econòmica. Precisament, aquests són els departaments que, en un principi, haurien de tenir més activitat en aquests moments en els quals hi ha 1.000 igualadins que mengen gràcies al Banc de Queviures de Càritas i prop de 4.000 que estan aturats.

Hi ha qui pot pensar o refiar-se que l’acció d’un govern municipal es fa a través de titulars, notes de premsa i compareixences. De cara a la galeria és així, però l’acció real és la que es presenta, debat i vota en un ple cada mes; i veient la dinàmica que hi ha, cal dir que és escassa. El moment és difícil i segurament l’Ajuntament ha vist reduïda la seva capacitat d’impulsar iniciatives, però cal tenir imaginació per dotar de nous projectes la ciutat que ens facin creure en un futur esperançador. I mentre això no sigui tangible en l’ordre del dia d’un ple, no podrà ser una realitat.

Si parlem dels plens municipals, també cal referir-nos al paper que hi fan els grups de l’oposició. A només un any i mig per a les properes eleccions municipals, se’ls veu poc entusiasmats a presentar alternatives a les accions del govern; no n’hi ha prou en respondre i debatre els punts que es voten perquè això és anar a remolc. Ho dic, per exemple, referent a les mocions que porten al ple; per què l’oposició no planteja mocions que parlin de la ciutat i si aquelles genèriques que, reconeixent que afecten la vida dels igualadins i igualadines, interpel·len les polítiques de la Generalitat o del govern central, que ja es discuteixen al Parlament o al Congrés?

Els igualadins necessitem visualitzar quin model de ciutat defensa cada grup i que ens sigui explicat en un ple o, si no, en comunicats i rodes de premsa als mitjans de comunicació. Això hauria de permetre que Igualada visqués un fort combat d’idees, inexistent en aquest moment, perquè de la discussió i el contrast és quan en surten les bones accions sense guanyadors ni perdedors, sinó que amb un únic beneficiat que ha de ser la ciutat. I en un moment de dificultats, cal que uns i altres s’arremanguin, govern i oposició, per a fer-ho possible amb propostes concretes sota el braç i amb més ambició per Igualada.

Aprofito l’avinentesa per convidar a tothom a seguir i escoltar els plens municipals, ja sigui presencialment al Saló de Sessions o a través de Ràdio Igualada, al mateix moment que desitjo que el ple sigui l’àgora principal del debat polític de la ciutat on qualsevol ciutadà recordem que pot intervenir en l’apartat de preguntes del públic i tenir un contacte directe amb els nostres regidors. El proper ple és dimarts que ve i és de preveure que la part de les votacions duri més de 70 minuts… O tampoc?