(Article publicat a La Veu de l’Anoia el 04/10/13)

Per tots aquells que estudien o treballen a Barcelona i que són usuaris intensius de la Hispano Igualadina, el nou curs ha començat amb la incertesa de saber què es trobaran cada dia quan vagin a buscar l’autobús: hauran d’anar drets? L’autobús passarà? Marxarà més d’hora o més tard del previst? Estarà net? El maleter funcionarà? Els timbres per avisar al conductor sonaran? L’aire condicionat o la calefacció s’engegaran? La màquina de validar els bitllets anirà? Són preguntes que cada usuari es fa i que converteixen cada viatge en una epopeia i en una incertesa de si s’arribarà a lloc de manera correcta. La situació és molt greu, cada vegada va a pitjor i no exagero. Des de que ha començat el curs cada dia hi ha problemes.

Molts dels usuaris ja han après que cal denunciar tota irregularitat en el servei tot fent servir l’aplicació web i mòbil #hispanofail que l’empresa igualadina Creagia va posar en marxa, a iniciativa pròpia, el juny del 2012. Només cal connectar-se a la web de l’aplicació (hispanofail.com) per veure com, des de que es va estrenar aquesta eina, en 15 mesos, les denúncies ja són 1.000. Em pregunto: això és normal?

L’Ajuntament d’Igualada, la Generalitat i la mateixa empresa Monbus, propietària de la Hispano, van presentar al mes d’abril la incorporació del servei a la xarxa Exprés.cat, el que representava doblar el nombre de viatges directes. Això és una millora que cal reconèixer i que funciona molt bé, però al mateix temps, el que segueix sense funcionar és el mateix de sempre: el manteniment dels vehicles, la puntualualitat i la seva capacitat. I això és el que ha tornat a sortir a la llum, un cop tothom ha recuperat la rutina amb l’inici del curs. Només cal veure com el Twitter bull cada dia d’usuaris que es queixen de les condicions del servei de manera continuada.

Per tant, voldria creure que des del govern no s’ha abaixat la guàrdia ni s’ha caigut en el cofoïsme de pensar que amb la presentació de més busos directes (que eren necessaris i benvinguts) el problema està resolt. Les queixes, denúncies i mançances de sempre segueixen essent protagonistes cada dia i els problemes d’arrel no s’han solucionat, així que voldria creure que és un tema que no ha deixat de ser una prioritat. Al mateix moment, també voldria pensar que el fet que Monbus s’hagi convertit en el patrocinador principal de l’Igualada Hoquei Club (acció que cal agraïr) no representi un maquillatge a canvi de fer-nos oblidar de les demandes dels usuaris i de la pressió que haurien d’excercir les administracions sobre l’empresa.

Algú de l’Ajuntament o de la Generalitat se n’ocupa? Algú fa un seguiment del servei o les denúncies van a parar a un calaix? Ens pensem que per haver presentat la xarxa Exprés.cat ja podem girar full? On ha quedat la demanda del govern de la ciutat, feta fa dos anys, de retirar la llicència a la Hispano si els problemes no cesaven? Era un simple titular per sortir del pas? Centenars d’usuaris reclamen que se’ls escolti i ningú els respon.

Recordo que a l’octubre de l’any 2008, el llavors cap de l’oposició del Parlament, Artur Mas, va anar en tren des de Barcelona fins a Igualada per denunciar l’hora i mitja llarga que hi ha de viatge. Cinc anys després i amb ell de president, aquest tema no s’ha resolt i seguim esperant una bona connexió en ferrocarril que no hauríem de deixar de reclamar. El mateix afany que va portar Artur Mas a comprovar la distància amb tren, estaria bé que també l’hagués portat a agafar l’autobús quan va venir diumenge passat a Igualada i així poder comprovar de primera mà les condicions del servei. I que un cop aquí, hagués intentat arribar amb autobús a ciutats de l’interior de Catalunya amb les quals hauríem d’estar vertebrats com Vilafranca del Penedès, Manresa, Vic o Lleida. Li hagués costat molt, tot i tenir unes excel·lents carreteres que ens hi comuniquen i que haurien de ser aprofitades, d’una vegada, per interrelacionar-nos amb les capitals veïnes utilitzant el transport públic. Ara bé, si només ve a Igualada per fer mítings sense una agenda institucional que el faci reunir amb l’Ajuntament i les entitats socials i econòmiques del territori, tot això no li podrem explicar mai…