(Article publicat a Anoiadiari.cat el 25/06/13)

Tenim Igualada immersa en una batalla d’aquelles que tant entretén a molts i que segurament hi ha qui trobava a faltar per remoure les aigües d’aquesta ciutat, on de manera cíclica hi apareixen guerres com aquestes. Crec que és un espectacle que ens podríem evitar perquè només serveix per enfrontar, sovint de males maneres, els que pensen d’una manera i els que pensen d’una altra tot creant un bàndol de bons i un de dolents sense aconseguir, realment, un debat de fons sobre la qüestió. En aquest cas, es tracta de debatre el model comercial que volem per la ciutat i en com apropar dues posicions.

Que el Rec.0 Experimental Stores és un esdeveniment que Igualada no pot perdre? Evident. Que cal cuidar el comerç local que representa Igualada Comerç? També. Que cal trobar la manera de casar els qui porten més de 70.000 persones dos cops l’any i els qui aixequen la persiana cada dia i es posen darrere el taulell? És clar! No és qüestió de triar entre blanc o negre; digueu-me ingenu però renuncio a que es digui que estar a favor del Rec.0 és estar en contra del comerç local i a l’inversa. Cal abandonar aquests extrems. No sé si després que s’hagin celebrat les últimes edicions sense que s’hagi agafat el toro per les banyes, tot i les constants demandes i avisos que hi ha hagut, farà més fácil o més difícil la solució.

La gent d’Igualada Comerç ha dit que vol diàleg i trobar sinèrgies amb el Rec.0 per evitar que se’n ressenteixin les botigues de moda al mateix moment que diu que vol fer-ho sempre i quan es compleixi la normativa de locals comercials de l’esdeveniment, la llei autonòmica i juguin tots a la mateixa lliga. La manera com ha explotat el tema segurament no és la més idònia ni la més elegant, però analitzat fredament, la demanda no hauria de provocar tants escarafalls. La resposta a aquesta demanda és ben simple de fer: o sí o no. I no m’imagino de cap manera que el Rec.0 es faci sense els permisos corresponents que tramita l’Ajuntament.

Així que la patata calenta de l’assumpte la té l’Ajuntament i potser per això tot aquest rebombori, presses per convocar (ara) reunions, crides a la discreció i l’anunci de que es farà una nova normativa al mateix moment en que s’assegura que ja es compleix l’actual. La bola de neu s’ha anat fent gran, s’ha deixat bullir el tema perquè no s’ha vist o no s’ha volgut veure i ara sembla impossible de parar. Només s’aconseguirà aturar si les explicacions són clares, si no es fomenta l’enfrontament i si hi ha un arbitratge i un lideratge sense sectarismes i amb voluntat de diàleg que pugui asseure les dues parts i treballar per l’acord.

D’altra banda, ja que hi som, valdria la pena que l’anomenadada Taula del Comerç comencés a marcar quin és el model comercial que vol per Igualada i quines accions es faran perquè així sigui tot evitant la divisió i buscant el màxim conscens i unió dels sectors interessats. No tenim comarca i no tenim els atractius que tenen altres ciutats com la nostra amb uns cinemes en condicions o grans cadenes de roba que facin d’ham per aquelles persones que ara no compren a la ciutat i que, lluny de ser una competència, estic segur que potenciarien Igualada com a capital comercial amb un benefici per tothom. Tampoc tenim una zona de vianants completa al centre de la ciutat que ajudi a tot això ni hi ha un foment dels carrers comercials que no són al centre de la ciutat.

I també d’altra banda, estaria bé aprofitar tot aquest assumpte per començar, d’una vegada per totes, a obrir el meló de la planificació urbanística del barri del Rec perquè la intensa vida que té durant els dies del Rec.0 no sigui efímera i pugui allargar-se la resta de l’any, una vegada gràcies a l’esdeveniment hem pogut redescobrir el barri. I això passa, com diuen els experts, per fer-lo un barri multiusos, ja que ara mateix el seu sòl és, només, industrial. Amb una obertura d’usos i donar-li, per exemple, un ús comercial, potser tindríem bona part del problema resolt.

Tornant a l’inici, no ens quedem només amb la baralla i en posar la creu a uns o altres fins a tenir guanyadors i perdedors; la ciutat no s’ho mereix. Tot el meu respecte per una entitat amb més de trenta anys d’història que representa el comerç de la ciutat i tot el meu respecte pels impulsors del Rec.0 que han donat a Igualada un esdeveniment referent a nivell de país que ens dóna a conèixer. Preguntem-nos com es pot aclarir el tema de les normatives i una vegada fet això pensem en com aprofitar la força d’uns i altres perquè qui hi guanyi no sigui ni Igualada Comerç ni Rec Stores, sinó que sigui Igualada.